Joan Pinyol

Qui és Joan Pinyol

El 1984 Joan Pinyol va començar una correspondència amb Pere Calders que, segons l’Enciclopèdia Catalana, va ser «estímul de la seva producció narrativa». La biografia de l’AELC, feta amb documentació de l’autor, la fa durar deu anys. Explica també que Calders va morir el juliol del 1994 amb el pròleg de Balancí d’onades començat: era el primer llibre de Pinyol, va sortir aquell any, i Pinyol va acabar dedicant el pròleg a Calders. L’escriptor és també un dels autors que Pinyol va estudiar, el primer d’una llista de l’Enciclopèdia on surten també Joaquim Amat-Piniella i Albert Ràfols Casamada, i segons l’AELC el 2012 va presentar un dossier didàctic sobre les Cròniques de la veritat oculta.

Avinguda Capri (1999) va obtenir una menció d’honor al premi Pere Calders del 1998; Ningú ve fet a mida (2001) va quedar finalista del premi Ciutat d’Eivissa, i Pilota de set (2008) es va endur el Recull Joaquim Ruyra de narració del 2007. L’Enciclopèdia destaca el seu interès pel microconte, un gènere que també va portar a tallers en escoles i biblioteques. Glops (2009) és, segons la biografia de l’AELC, el tercer llibre de microcontes que va publicar; la mateixa font inclou en aquest gènere Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001), premi Vila d’Almassora del 2000, i parla de «textos brevíssims» a Micromèxics (2007), premi de narrativa Vila de Puçol del 2006. La biografia presenta com a novel·les Stòitxkov i Sofia (2003), premi Ciutat de Vila-real del 2002, Fi de curs a Bucarest (2008) i Ningú no mor (2013). Per a infants, esmenta Dorotea i la joia gegantina (2005), publicada amb motiu de la XX Ciutat Gegantera de Catalunya, que es va fer a Capellades, i En Ventilat i l’Espantall (2014), amb il·lustracions d’Aina Xifré.

El 2013 TV3 va estrenar un documental titulat Avi, et trauré d’aquí!, segons l’AELC, i el 2019 Pinyol va publicar un llibre amb el mateix títol. Segons l’Enciclopèdia, el llibre té dues parts: la primera segueix el seu avi, Joan Colom, des que la República el va mobilitzar, l’octubre del 1938, fins poc després de morir, el març del 1939, en un camp de presoners de Lleida; la segona explica la lluita de la família, des del 2008, per treure’l del Valle de los Caídos, on el cos havia estat traslladat sense que la família ho sabés. L’edició castellana va sortir el 2024. Pinyol, nascut el 27 de febrer de 1966 a Capellades, va acabar la carrera de filologia catalana el 1989, a la Universitat de Barcelona, i aquell mateix any va començar a fer classes de llengua i literatura catalanes a secundària; l’Enciclopèdia el registra com a catedràtic des del 2008. Va escriure també els himnes del Club Futbol Capellades i dels Bombers Voluntaris de Catalunya, tots dos del 1995.