De què va L'últim patriarca
L'últim patriarca (2008) és la primera novel·la de Najat El Hachmi, nascuda a Nador (Marroc) el 1979, traslladada a Vic amb la seva família als vuit anys i llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. L'Enciclopèdia Catalana la descriu com una obra «de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions». Va guanyar el premi Ramon Llull el mateix 2008 i el Prix Ulysse, i l'Institut Ramon Llull la dona com un gran èxit de vendes, traduïda a vuit llengües. Del detall de la trama no n'hi ha descripció a cap de les dues fonts.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui llegir una primera novel·la sobre el conflicte entre cultures i entre generacions, escrita, segons l'Enciclopèdia Catalana, amb forta càrrega autobiogràfica. Interessarà també a qui vulgui conèixer un títol català que, segons l'Institut Ramon Llull, va ser un gran èxit de vendes i s'ha traduït a vuit llengües. No demana haver llegit res més de l'autora.
Qui l'ha escrit
Escriptora nascuda el 1979 a Nador, al Rif, i establerta a Vic amb la família als vuit anys. Amb la seva primera novel·la, L'últim patriarca, va guanyar el Ramon Llull el 2008, i el 2021 el Nadal amb El lunes nos querrán. Els conflictes entre generacions en el context de la immigració tornen a La filla estrangera, i a Sempre han parlat per nosaltres escriu sobre feminisme i identitat.
