Ponç Puigdevall

Qui és Ponç Puigdevall

Sant Feliu de Guíxols, on Ponç Puigdevall va néixer el 1963, és l’escenari d’Una novel·la comercial, que va sortir a la col·lecció Mirmanda d’Edicions de 1984 i que el Diccionari de la literatura catalana (DLC) data el 2024. L’editorial la qualifica d’«àgil, malvada i molt feroç» i hi situa una família, els Calvet, en un estiu en què la mare, Teresa Garriga, i la Magda i l’Oriol, els fills, comproven que «l’ànsia d’una herència pot distorsionar el caràcter d’una família». Abans, el 2017, havia publicat Il·lusions elementals, la novel·la amb què va guanyar el premi Joanot Martorell de Gandia 2016. El protagonista, un escriptor que acaba en «la més estricta indigència», és per a la pàgina del premi a Grup 62 «un col·leccionista d’errors».

El DLC el presenta com a «crític literari i narrador». Un silenci sec, un llibre de relats, va obtenir el premi Andròmina de narrativa 1990, i el diccionari situa Puigdevall com a crític a El Punt a partir del 1994 i, des del 1998, també a El País; aquell mateix any va publicar un altre recull de relats, Era un secret, amb uns personatges «obsedits per alliberar-se d’un espai asfixiant». Va traduir al català Els soldats de Salamina (2003), de Javier Cercas, amb qui ja havia tingut cura de l’Àlbum Galmés (2002), un volum d’homenatge. Amb la novel·la Un dia tranquil (2010) va obtenir el premi Ciutat de Barcelona 2009, i després van arribar els relats de L’atzar favorable (2012), Els convidats de pedra (2015), que aplega articles, la novel·la D’incògnit (2016) i, el 2022, un altre volum d’articles, Jardins secrets: 99 llibres per tornar a llegir.