August Bover

Qui és August Bover

A Sicília, August Bover va localitzar el manuscrit de la Nuova grammatica del dialetto algherese odierno, de Joan Palomba, i el 2000 la va publicar juntament amb Joan Veny. L’Alguer i Sardenya són un dels tres camps en què l’Enciclopèdia Catalana reparteix la seva recerca, i en aquest àmbit hi ha també Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (2007). Un altre camp és Josep Sebastià Pons, de qui va escriure una biografia, Josep Sebastià Pons (1990), que va obtenir el premi Biblioteca Catalana el 1991, i de qui va editar el Teatre. El tercer, que l’Enciclopèdia posa en primer lloc, és la literatura catalana moderna, sobretot la del segle XVI: la tesi amb què es va doctorar a la Universitat de Barcelona el 1984 era sobre l’Spill de la vida religiosa, una novel·la anònima d’aquell segle, i del poeta Pere Serafí, que l’Enciclopèdia qualifica de manierista, en va publicar una Antologia poètica el 1987. És autor també d’un Diccionari dels gentilicis catalans. La seva carrera docent va ser a la Universitat de Barcelona, on va començar a fer classes el 1977 i on va ser catedràtic, després emèrit, però va fer estades de recerca a Saskatchewan (1976-1977) i a Berkeley (1996-1997) i va ensenyar com a professor visitant a Perpinyà i a Càller. En la catalanística internacional, va ser secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l’estranger del 1988 al 2002, va escriure per als lectorats el Manual de catalanística (1993) i va codirigir la Catalan Review entre el 1995 i el 2009. Va presidir la Societat Catalana de Llengua i Literatura del 1995 al 2012, i el 2016 va entrar com a membre numerari a l’Institut d’Estudis Catalans.

Segons l’Enciclopèdia, els seus reculls de poemes els va fer amb artistes, i la biografia de l’AELC, documentada per l’autor, en dona els noms. Les aiguades de Salvador Alibau acompanyen L’hivern sota el Cadí (2001), escrit en tankes i dedicat a l’Alt Urgell, i Mojave (2006), uns haikús que la mateixa biografia lliga a l’any que va viure als Estats Units. Les fotografies de Terres de llicorella, sobre el Priorat, són de Toni Vidal. Pere Capellà va dibuixar per a Cloc! (2011), amb pròleg de Màrius Serra, que la biografia descriu com «una incursió experimental» per les possibilitats de la llengua catalana, i també per a Tornaveu, que Arola Editors va publicar amb pròleg de Vicent Pitarch, segons el registre de la Biblioteca de Catalunya. El primer poemari, segons l’AELC, havia estat En pèlag d’amor (Documenta Balear, 1999), sobre les Balears. Més recents són Blau marí (El Cep i la Nansa, 2018), que porta a la coberta «Poemes i proses», i El contagi, que Saldonar va publicar el novembre del 2021. Va néixer a Barcelona el 1949.