Toni Cucarella

Qui és Toni Cucarella

Una família del bàndol dels vençuts que, per por, ha fet creure als més joves una mentida sobre el seu propi passat: és el que descobreix, un cop mort el dictador, el narrador d’Els camps dels vençuts, segons la presentació de l’editorial Afers, que la publica. L’editorial hi veu «un benintencionat propòsit de protecció col·lectiva», i situa el narrador, abans, a França, on fa la verema quan hi ha les execucions del 27 de setembre de 1975. El tema de la novel·la, diu Afers, és el desconcert d’una generació, la dels qui eren adolescents quan va morir Franco; el Diccionari de la literatura catalana escriu que Toni Cucarella hi «reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme». Una altra novel·la seva, Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (2003), va guanyar el premi Andròmina del 2003 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2004. Segons el DLC, hi torna als anys seixanta en un barri humil de Xàtiva, que descriu com «un món que tendeix a desaparèixer».

Lluís-Antoni Navarro i Cucarella, nascut a Xàtiva el 1959, és conegut en literatura com a Toni Cucarella. El 1982 va publicar un recull de poemes, Concert en no major, i un de relats, Crònica de fets gloriosos; del primer, el DLC diu que és el llibre amb què va començar, abans de dedicar-se a la narrativa. Entre les seves novel·les, el diccionari esmenta Cool: fresc (1987) i Bogart & Bogart (1993), i entre els reculls de relats, La lluna vista des de la Terra a través de la tele (1990). L’última paraula és del 1998. La narrativa juvenil la representen, a l’article, Els punts del diable (1995) i L’hereu dels tretze (1999).