Josep Antoni Fluixà

Qui és Josep Antoni Fluixà

Josep Antoni Fluixà feia de mestre quan Gratacelònia (1990), una narració per a infants publicada per Edicions Bromera, va tenir, segons la biografia de l’AELC, «una gran acollida com a lectura escolar». Aquesta font hi fa començar la narrativa infantil, la part de la seva obra que més hi destaca, i hi suma la novel·la Viatge al país dels cocòlits (1992) i títols com La reina Ataülfa, El somriure de Fàtima, Pere i el ratolí Pirulí, El misteri de la cripta ibèrica o El pirata naufragat. Les pàgines de l’AELC, fetes amb documentació de l’arxiu de l’autor, hi afegeixen teatre per a infants, com Sis ninots en busca d’una falla, i un llibre de poesia infantil, L’ofici de la mar.

Tots els seus poemaris, diu la biografia, van sortir a Edicions Bromera: des del primer, Nàufrags sens illa (1987), fins a Matèria corporal (2014), passant per L’estel fugaç (1999) i per Elegia i cant d’Alcúnia (2009), una edició no venal amb els poemes de joventut. La primera aparició impresa havia estat anterior: tres poemes a Brossa nova, una antologia de poetes valencians dels vuitanta, el 1981, i la inclusió a L’espai del vers jove (1985), de la Generalitat Valenciana.

Va exercir de mestre del 1983 fins a la jubilació, el 2019, després d’estudiar magisteri a València, i també va treballar en la formació del professorat. El foment de la lectura va ocupar bona part de la seva feina fora de l’aula: entre el 2002 i el 2020 va ser director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, va fer d’assessor literari d’Edicions Bromera i va escriure propostes didàctiques per a llibres de lectura infantil i dos llibres sobre animació lectora. Entre els seus textos de crítica, la biografia destaca el pròleg de Ser Joan Fuster i «Mercè Rodoreda: la voluntat creadora», que va introduir La plaça del Diamant a l’edició de Bromera, i les dues pàgines de l’AELC li recullen col·laboracions habituals a CLIJ, L’Aiguadolç, Caràcters o L’Illa. Havia nascut a Alzira el 1959.