Ricard Ripoll Villanueva

Qui és Ricard Ripoll Villanueva

El 2025, La dona aproximativa li va valer a Ricard Ripoll el premi Cadaqués a Rosa Leveroni, i amb aquest guardó es tanca la llista de premis que li recull l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), d’onze entrades, gairebé totes de poesia. Els dos primers llibres, Engrunes d’estels irats (1986) i De l’abrupte fins al cos (1987), van sortir premiats, i segons la biografia de l’associació no en va publicar cap altre fins al 2001. El de la represa, Els encontres fortuïts, havia guanyat el 2000 el Joan Teixidor d’Olot, i el Diccionari de la Literatura Catalana de l’Enciclopèdia el considera «deutor amb el surrealisme francès». Del 2007 és el Miquel de Palol, que va premiar Les flors àrtiques; del 2020, el Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi, per El món s’acaba demà. Fènix i Escomeses també van ser premiats, amb el Vicent Andrés Estellés i el Ventura Ametller, que la llista de l’AELC data el 2021 i el 2024. El Diccionari li registra, a més, La frontera (2008) i La causa dels exilis (2015).

El francès és la llengua de la seva feina acadèmica. Segons el Diccionari i la biografia de l’AELC, Ripoll havia estudiat lletres modernes a París, a la Sorbona Nova, i es va doctorar en filologia francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Philippe Sollers. La biografia el fa professor titular de l’Autònoma des del 1992, i explica que va aprovar oposicions de professor agregat de batxillerat i que va ensenyar francès en instituts de Sabadell, Igualada o Cerdanyola, entre d’altres. El pòrtic, fet amb documentació del mateix Ripoll, hi afegeix que dirigia el Grup de Recerca en Escriptures Subversives i el Departament de Filologia Francesa i Romànica. En francès va publicar dos estudis, L’écriture fragmentaire (2005) i Stratégies de l’illisible (2006), i el 2013, amb un altre autor, un llibre sobre Artaud.

Del francès al català va traduir, segons el pòrtic, autors com Lautréamont, Robert Desnos, Larry Tremblay o Georges Bataille. La seva versió de l’Obra completa de Lautréamont, publicada el 2005, va guanyar l’any següent el Cavall Verd-Rafael Jaume. En prosa, l’AELC li atribueix una novel·la del 2005, L’espai dels impossibles, i un llibre d’aforismes, Antibiòtic (2013). El pòrtic el situava a la junta del PEN Català, i la biografia precisa que hi era vocal del comitè de traducció.