Valerià Pujol

Qui era Valerià Pujol

Premi Documenta el 1981, abans de publicar-se, i premi de la Crítica el 1983, Interruptus (1982) va ser la primera novel·la de Valerià Pujol. L’Enciclopèdia Catalana la situa en la transició política dels anys setanta, amb els canvis ideològics d’aquell moment com a matèria, i la descriu «amarada de trencaments i provatures formals». Nou anys després va arribar la segona i última, Palmira (1991), que segons l’AELC va sorgir d’un viatge a Síria. Entremig va publicar narrativa breu: Terra de crims (1987) i dos llibres que l’Enciclopèdia classifica com a contes eròtics, Els conys saborosos (1986) i, tres anys abans, Mantis i altres transformacions. També va dirigir La Piga, una col·lecció de literatura eròtica de l’editorial Pòrtic.

Abans de la novel·la, havia publicat poesia. Segons l’Enciclopèdia, poemaris com El crit i la paraula (1973) s’inscriuen en l’anomenat «realisme existencialista», i amb Destinatari d’albes (1980) i Limito al nord només amb el teu sexe (1981) hi entra un lirisme «molt més assossegat». El premi Carles Riba li va arribar amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal, un llibre en què la mateixa font veu créixer «la seva angoixa existencial»; després van venir La xarxa del númida (1986) i, el 1989, Els breus estius. Amb Joan Font-Foni i Salvador Solé va signar a sis mans Tricefàl·lia (1975). També va crear un grup poètic, el de la Font del Cargol. Segons la biografia de l’AELC, entre el 1970 i el 1984 el grup va fer recitals i jornades de poesia al Maresme i va treure uns quaderns amb el seu nom, pensats per fer conèixer els poetes de la mateixa generació. Amb el grup de música Abissal va adaptar poemes a la música.

Va néixer a Can Vallerià, la masia de la família a Premià de Dalt, el 28 de febrer de 1952. Després de l’institut, a Mataró, va estudiar filologia romànica a Barcelona. Va fer classes a l’institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, obert el 1976, que havia ajudat a impulsar. Als anys setanta es va moure a l’entorn del PSUC, i la biografia de l’AELC explica que va participar a imprimir octavetes clandestines a la masia. Va ser regidor d’Iniciativa per Catalunya a Premià de Dalt i candidat al Senat, i la mateixa font el compta entre els fundadors de Comissions Obreres a l’ensenyament. Va escriure a l’Avui, el Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya o El País, i del 1989 al 1992 va ser vocal de la junta de l’AELC pel Principat. Va morir a Premià de Dalt el 29 de març de 1992; el 2022, quan s’haurien complert setanta anys del naixement, s’hi va celebrar l’Any Valerià Pujol.