Josep-Ramon Bach

Qui era Josep-Ramon Bach

Kosambi, l’heterònim que Josep-Ramon Bach va fer aparèixer a L’ocell imperfecte (1996), és per a la biografia de l’AELC «la veu d’un vell narrador africà», i l’Enciclopèdia Catalana li atribueix «referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans». Aquell recull de proses poètiques va guanyar el Crítica Serra d’Or i el Cavall Verd-Josep Maria Llompart. Al voltant de Kosambi, l’AELC agrupa Ploma blanca. Poesia oral africana (1999) i Viatge al cor de Li Bo (1997), dos llibres que l’Enciclopèdia descriu com a recreacions de tradicions no occidentals, i Kosambi, el narrador (2006), amb el qual, segons la biografia, va passar a la narrativa. El cicle es va tancar amb El laberint de Filomena, Rosa Leveroni de Cadaqués del 2009, en què la biografia llegeix un món d’infantesa situat a Castellar del Vallès durant la postguerra.

Abans de Kosambi ja havia fet servir heterònims, en uns primers reculls breus, alguns dels quals, segons el pòrtic, es va autoeditar. La biografia el fa debutar com a poeta als divuit anys, amb el premi Pere Martí Peydró, i diu que el 1971 va participar en un volum col·lectiu d’homenatge a Pere Quart. A Llibres del Mall hi va publicar Diorames (1975) i, un any abans, De rems i hores (1974), i la biografia relaciona l’«esperit experimental» d’aquells llibres amb el contacte amb Sala Tres, un grup d’artistes de Sabadell. Després va venir un parèntesi editorial, que la mateixa font omple amb versions de literatura popular africana i asiàtica. L’Enciclopèdia afegeix que professionalment es va dedicar al disseny industrial.

Segons l’AELC, després del cicle de Kosambi els temes es van fer molt més variats. Caïm, que la biografia llegeix com una denúncia de la injustícia humana, va rebre el Crítica Serra d’Or, Secreta dàlia el Vicent Andrés Estellés, i L’Enunciat (2011) aplega 666 aforismes. Per a infants i joves va escriure, entre altres, El gos poeta (2007) i Viatge per l’Àfrica (2000). Al teatre va escriure peces breus, que la biografia veu «molt influïdes pel teatre de l’absurd», reunides en reculls premiats: La dama de cors se’n va de copes (2009) va obtenir el Lluís Solà i Sala de Calldetenes del 2008, i Diàlegs morals sobre la felicitat (2008), el Recull-Josep Ametller del 2007. L’Enciclopèdia en cita un d’anterior, Almanac intermitent (2004). L’obra completa, L’instint, va començar a sortir el 2017 en una edició conjunta de la Fundació Ars, l’editorial Tres i Quatre i la Fundació Banc Sabadell. Va néixer a Sabadell el 15 de juny de 1946 i va morir a Barcelona el 9 de març de 2020.