
Sis nits d'agost
La novel·la sobre la mort de Xirinacs, l'agost del 2007, i sobre l'escriptor que en vol entendre el sentit. Segons l'editorial, va rebre el premi de la Crítica de narrativa en català.
L'escriptor i artista visual Jordi Lara (Vic, 1968) va guanyar el premi Crítica Serra d'Or del 2017 amb Mística conilla, un recull de sis relats. Sis nits d'agost, sobre la mort de Lluís Maria Xirinacs, va rebre segons Edicions de 1984 el premi de la Crítica de narrativa en català. El 2012 va dirigir Ventre blanc, un llargmetratge de ficció que també va escriure.

La novel·la sobre la mort de Xirinacs, l'agost del 2007, i sobre l'escriptor que en vol entendre el sentit. Segons l'editorial, va rebre el premi de la Crítica de narrativa en català.
Mística conilla
Sis nits d’agost, de Jordi Lara, parteix d’un fet: el dia que complia setanta-cinc anys, el 6 d’agost del 2007, Lluís Maria Xirinacs se’n va anar de Barcelona a la muntanya, on volia morir sol, segons la presentació d’Edicions de 1984. L’editorial hi veu la història d’aquella mort, de com la va preparar i de com va trasbalsar molta gent, i alhora «l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit» d’un gest així, i també una invitació a reflexionar sobre «la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu». A la fitxa de la novel·la, 1984 hi fa constar el premi de la Crítica de narrativa en català. Un altre llibre seu a la mateixa editorial, Mística conilla, figura a la relació de premis Crítica Serra d’Or de la Gran Enciclopèdia Catalana com a guanyador del 2017 en la categoria de contes i narracions. En una entrevista a VilaWeb (2016) que reprodueix lletrA, l’autor explicava que el formen sis relats «que no tenen vocació de novel·la» i que els uneixen alguns temes, com l’evasió.
lletrA, el portal de literatura catalana de la UOC, i la nota d’autor de 1984 el fan néixer a Vic el 1968 i li atribueixen, a més de Mística conilla, dos llibres més a la mateixa editorial: Una màquina d’espavilar ocells de nit i Papallones i roelles. lletrA el presenta com a escriptor i artista visual. Totes dues fonts parlen també de Ventre blanc (2012), un llargmetratge de ficció del qual va ser guionista i director, i el resumeixen amb les mateixes paraules: «la faula d’uns adults que es fan forts» dins un capgròs. La nota de 1984 afegeix que la seva obra ha tocat també la videopoesia.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.