Toni Soler

Qui és Toni Soler

La Gran Enciclopèdia Catalana agrupa una part dels llibres de Toni Soler sota l’etiqueta de novel·les «d’història i política ficció»: Pretèrit imperfecte (1994) i L’última carta de Companys (2009). Aquesta segona i 14 d’abril. Macià contra Companys (2011) són, per a la mateixa font, «ficcions novel·lades» sobre aquests dos polítics. A L’última carta de Companys, segons la presentació de Columna, un Lluís Companys «rescatat del passat» passa les hores bevent mojitos en un bar del Raval l’any 2015, i encara li costa acceptar que ara sigui una dona qui mana a la Generalitat. Els qui l’han succeït al càrrec l’han fet tornar per un motiu ocult que ell coneix i que li fa por; l’editorial no el revela. 14 d’abril surt del guió que Soler va escriure per a la pel·lícula de Manuel Huerga, segons l’enciclopèdia, i Columna hi veu «una revolució de dues cares»: la del 14 d’abril del 1931, que va fer de Catalunya una república sobirana durant tres dies, fins que les divisions internes van portar Macià a acceptar un règim autonòmic. En un altre to, la Història de Catalunya (modèstia a part) explica el passat del país amb humor, i Columna la va reeditar el 2014 amb un capítol inèdit.

L’enciclopèdia, consultada el 2026, el defineix com a periodista, humorista i realitzador de televisió. Els seus inicis com a periodista, diu, van ser a la premsa local de Badalona; és llicenciat en història, i el 1995 va entrar com a guionista a El terrat, el programa d’humor que Andreu Buenafuente dirigia a Ràdio Barcelona. El primer programa que va dirigir ell va ser Malalts de tele (1997-2000), premi Ondas el 1998. Minoria absoluta, d’humor i actualitat, va començar el 2000 a RAC1 i va obtenir, entre altres guardons, el premi Gaziel de periodisme i el Premi Nacional de Comunicació. Polònia, una paròdia de l’actualitat política que es va començar a emetre el 2006, va rebre un Ondas el 2007 i, segons l’enciclopèdia, «obtingué un gran èxit»; Crackòvia (2008-17) va fer el mateix amb l’actualitat esportiva, i Soler en va compartir la direcció. El 2006 va fundar la productora Minoria Absoluta i el 2016 va impulsar El Món d’Ahir, una revista trimestral de divulgació històrica. Entre els llibres que li recull l’enciclopèdia hi ha també El tumor (2018), una crònica de com va viure la malaltia del seu pare, i Un bon cel. El zelador d’Olot (2020), en què pensa sobre la mort a partir «d’un cas real de crònica negra». Segons la mateixa font, és fill de Carme Guasch i germà de Sílvia Soler, totes dues escriptores.