Joaquim Carbó

Qui és Joaquim Carbó

Els cinc primers contes que va publicar Cavall Fort eren de Joaquim Carbó, que el 1961 havia estat un dels fundadors de la revista i que l’AELC situa al seu consell de redacció. També La casa sota la sorra (1965) va sortir primer a Cavall Fort, en forma de còmic, explica l’Enciclopèdia Catalana; Pere Vidal, el protagonista, va tenir després tota una sèrie d’aventures, i el detectiu Felip Marlot, una altra. El pòrtic de l’AELC li compta més d’un centenar de novel·les per a lectors joves i parla de rècords editorials: gairebé noranta edicions de La casa sota la sorra i més de quaranta de La colla dels deu. Segons la biografia de l’associació, la decisió d’escriure per als nois i noies, i de fer-ho en català, la va prendre en temps de la dictadura. Ell mateix s’anomena «escriptor utilitari», i la mateixa font afirma que «no ha estat mai un intel·lectual». Els seus llibres es van incorporar al catàleg de La Galera i d’Estela, que la mateixa font compta entre les primeres editorials que publicaven per a aquest públic, i entre els premis que hi va guanyar hi ha el Folch i Torres (1969), el Joaquim Ruyra (1981) i el Crítica Serra d’Or (1980 i 1992).

Per als adults va triar el realisme. La biografia de l’AELC diu que ho feia per demostrar que en català es podien explicar «les mateixes coses que en qualsevol altra llengua». Amb Solucions provisionals va guanyar el Víctor Català del 1964 i amb Un altre tròpic, el Joan Santamaria del 1965, i Els orangutans va ser finalista del Sant Jordi del 1967. Dins el col·lectiu Ofèlia Dracs, que segons l’associació reivindicava la literatura de gènere, va participar en llibres eròtics, de por, de novel·la negra o de ciència-ficció. Del 2013 ençà ha publicat dos llibres de memòries, Pantalons curts (2013) i Sense futur. Entre llibres i rutines (2022), i un dietari, Males setmanes (2021); el 2014 va aparèixer l’epistolari que havia mantingut amb Jordi Arbonès.

Nascut a Caldes de Malavella el 1932, hi va passar la guerra, a casa dels avis, i el 1939 la família es va establir a Barcelona. Després de l’Escola de Comerç, als setze anys va guanyar una plaça d’administratiu en una caixa, i l’Enciclopèdia diu que va combinar aquella feina amb l’escriptura fins que es va jubilar, el 2002. Va coordinar el sector del llibre infantil al Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), va ser tresorer de l’AELC del 1978 al 1984 i va formar part del primer Consell Català del Llibre per a Infants. La Institució de les Lletres Catalanes el va triar escriptor del mes el desembre del 1992, i ha rebut el Memorial Jaume Fuster (2002) i el Premi Trajectòria (2011).