De què va Enterraments lleugers
La pàgina que l'AELC dedica a Enterraments lleugers no en dona una sinopsi: hi reprodueix un text en primera persona, i tot el que se'n pot dir ve d'aquí. Qui parla és un narrador que va conèixer l'Adriana a Galícia, «abans que arribés a la meva ciutat a fer-se càrrec d'una herència, l'herència de Laura». D'ella en diu que és «elàstica, felina, perfecta», i del que els unia en dona una llista de pel·lícules: «A Adriana i a mi ens agradava El cel sobre Berlín, entràvem al Club dels poetes morts i ens miràvem amb un somriure El Gòlem i el cicle de Bela Lugosi». El text acaba amb un projecte que no va arribar: algú de qui el text diu només «Ella» «va comprar a Venècia un gravat de Giambattista Piranesi, sobre qui volia escriure una novel·la que no va tenir temps de començar». Hi surt també una Ramona que vigilava els esperits de la casa perquè no fessin mal a la forastera, sense que s'expliqui qui és.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui entrar en una novel·la per la porta de darrere: d'aquesta, la font només dona un text en primera persona, no un resum, i el que s'hi coneix dels personatges són les pel·lícules que els agraden i una novel·la que algú no va arribar a escriure. Interessarà a qui li agradi deduir una relació a partir del que dues persones tenen en comú. Convé saber que aquesta fitxa no pot explicar l'argument del llibre, perquè la font no el dona.
Qui l'ha escrit
Poeta i narradora de Tarragona, professora de piano de formació. Mestre en gai saber el 1978, ha guanyat el Carles Riba de poesia i el Josep Pla, el Sant Jordi i el Ramon Llull de narrativa, i també ha escrit per a joves i novel·la negra. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1990.
Totes les edicions en català
| Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|
| 1991 | 9788429732511 | Amazon · Casa del Llibre |
