De què va Xocolata
El títol de Xocolata surt d'un detall petit i acaba fent de metàfora. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana diu de la Francesca que li agrada la xocolata, i de la veu que li respon al telèfon que és «tan golosa» com ella; i tanca el resum amb «La xocolata pot ser també amarga». Entremig hi ha això: la Francesca «aviat farà quinze anys», «les tardes d'estudis són llargues» i ella «marca el telèfon de tertúlia», on parla amb en Manuel, «un noi gran, fascinant, amb cotxe esportiu i experiència». Experiència, precisa la font, «En dones i en locals exòtics que ella mai no hauria pensat». «Queden per sortir» i, diu la mateixa font, «Tot va lluny, massa lluny, i arriba el drama, amb una intensitat que la fereix». La mateixa font tanca dient que «Aquesta és la novel·lació d'un fet real».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una narració breu i realista sobre una noia que encara no ha fet quinze anys i que coneix per telèfon algú més gran i més experimentat. Convé saber que el relat arriba a un drama i que la font el presenta com la novel·lació d'un fet real, no com a ficció pura. Interessarà a qui busqui literatura sobre relacions desiguals a l'adolescència explicades de manera directa.
Qui l'ha escrit
Poeta i narradora de Tarragona, professora de piano de formació. Mestre en gai saber el 1978, ha guanyat el Carles Riba de poesia i el Josep Pla, el Sant Jordi i el Ramon Llull de narrativa, i també ha escrit per a joves i novel·la negra. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1990.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Columna | 1996 | 9788478096770 | Amazon · Casa del Llibre |
