Olga Xirinacs

Qui és Olga Xirinacs

Olga Xirinacs, nascuda l’11 de maig de 1936, és de Tarragona i hi viu. Els anys de postguerra, per a ella, van ser de lectures (Dickens i Joyce, Pitarra, novel·les policíaques) i de música, i el 1958 va treure el títol de professora de piano al Conservatori de València. L’Enciclopèdia la presenta com a professora de música i de català. A la ciutat ha tingut un paper en la vida cívica: va ser cap dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi a les comarques tarragonines, el 1975 va presidir Òmnium Cultural al Tarragonès i va participar en el grup de poetes l’Espiadimonis.

Com a poeta, els lectors la van descobrir el 1976 en un volum compartit amb altres autors, La dotzena de frares. El 1977, Botons de tiges grises li va valer la flor natural a Lausana, i el 1978 va ser proclamada mestre en gai saber. Després han vingut llibres com Clau de blau, Llavis que dansen, premi Carles Riba el 1987, Balneari del nord, Natura o Una bomba al jardí. Un poema seu, traduït per a l’ocasió a una vintena de llengües, va ser el que la Institució de les Lletres Catalanes va escollir per al Dia Mundial de la Poesia del 2016, l’any que ella en complia vuitanta.

A la prosa hi va arribar el 1982 amb Música de cambra, i l’Enciclopèdia hi troba «tonalitats líriques i intimistes». Van seguir els premis de narrativa: el Josep Pla per Interior amb difunts, el Sant Jordi per Al meu cap una llosa, que explica la vida de Virginia Woolf, el Ramon Llull per Zona marítima i el Sant Joan per Enterraments lleugers. Ha escrit també per a lectors joves, amb títols com Marina, Triangles mortals o Un cadàver per sopar, i No jugueu al cementiri (2002) va guanyar el premi Sèrie Negra. Més endavant han arribat La inundació, La crisi dels vuitanta, Reencarnacions miserables i el llibre de memòries El rec (2020).

Té obra traduïda al castellà, al rus, a l’anglès, a l’alemany, al francès i a l’èuscar. El 1990 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 2022 va rebre el premi Jaume Fuster, que l’AELC dona per la trajectòria. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana la té com a sòcia d’honor.