No jugueu al cementiri
De què va No jugueu al cementiri
Tres adolescents que juguen a la part vella d'un cementiri —atrets pel que s'amaga als nínxols antics i pel que es pot veure espiant des de dalt dels arbres— són un dels dos fils d'aquesta novel·la d'Olga Xirinacs. L'altre arrenca amb la mort del violoncel·lista i navegant Ángel Blasco: els amics que s'ocupen del seu enterrament es reuneixen al cafè Casa Octavi, units per l'afició a la música i pel record de les històries que Blasco els explicava quan tornava de la mar. Mort ell, és el seu violoncel el que guarda secrets, i és en una nit de tempesta quan comencen a sortir a la llum. Els dos fils —els nois del cementiri i l'instrument amb un secret a dins— acaben trobant-se, sense que la font en desvetlli el desenllaç.
A qui li agradarà
Per a lectors a qui agradin les històries de misteri amb un punt fantasmagòric, ambientades en espais tan poc habituals com un cementiri vell explorat per adolescents. Interessarà a qui li atregui que un objecte aparentment mut —un violoncel— acabi sent la clau de la trama. No cal cap coneixement previ d'Olga Xirinacs ni de la resta de la seva obra.
Qui l'ha escrit
Poeta i narradora de Tarragona, professora de piano de formació. Mestre en gai saber el 1978, ha guanyat el Carles Riba de poesia i el Josep Pla, el Sant Jordi i el Ramon Llull de narrativa, i també ha escrit per a joves i novel·la negra. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1990.
