De què va La felicitat no és completa
Àngel Mauri porta anys rondant per una pintada inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: «La felicitat no és completa. Fal...». No per això és un desgraciat integral —tampoc no se sent feliç del tot—, i ni tan sols sap ben bé què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis de la seva formació, entre 1971 i 2003, en què l'amistat, la família, l'educació, l'amor, la feina i la política hi funcionen com a etapes d'una socialització que la mateixa fitxa de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana qualifica de «en general defectuosa». Més enllà d'un «dubtós aprenentatge vital», Vicenç Pagès Jordà hi retrata «les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d'un personatge», però també, diu la mateixa font, «els escenaris, les paraules, els jocs i les cançons d'una època». La novel·la va guanyar el Premi Sant Joan el 2003.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la de formació que no es limita a un protagonista, sinó que retrata també l'època que li ha tocat viure, dels anys setanta fins a la fi del segle. Interessarà a qui li agradi una vida explicada per fragments —set episodis, no un únic relat continu— i sense grans girs dramàtics. No cal haver llegit res més de Vicenç Pagès Jordà per entrar-hi.
Qui l'ha escrit
Narrador i assagista de Figueres que va combinar l'escriptura amb la docència. L'Enciclopèdia en destaca la ironia i el sentit lúdic, i l'assassinat de Kennedy, segons l'AELC, és present en bona part de la seva obra. Els jugadors de whist, premi Crexells, és la seva novel·la més coneguda segons l'AELC, i Dies de frontera va guanyar el Sant Jordi.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| labutxaca | 2015 | 9788416334209 | Amazon · Casa del Llibre |
