Esperança Camps

Qui és Esperança Camps

Enllà de la mar, la primera novel·la d’Esperança Camps, va guanyar el premi Joanot Martorell de narrativa el 2003 i, més tard, el de la Crítica dels Escriptors Valencians. El pòrtic de l’AELC hi fa començar, quan tenia quaranta anys, una trajectòria literària que «sobresurt per la seva regularitat i reconeixement». El següent, Quan la lluna escampa els morts, va guanyar el Ciutat d’Alzira i va sortir el 2005; són les dues novel·les que la biografia esmenta abans de recollir que, segons ha declarat ella, les va escriure «ben bé per accident». Després, el Blai Bellver de Xàtiva i, el 2014, el premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia van ser per a Naufragi a la neu (2012); l’Estellés de Burjassot del 2006, per a Eclipsi (2007), i el premi El Lector de l’Odissea, per a El cos deshabitat (2009). Els títols més recents que recull el pòrtic són La draga i Alfabet de futur, tots dos del 2017.

Zero graus en té dues versions, una en la variant valenciana, del 2006, i una altra, reescrita, en la menorquina, del 2010: la biografia hi veu una exploració del llenguatge literari «a través de les diferents variants dialectals del català». Amb Empar Marco va escriure a quatre mans Vertigen (2014), i ha format part d’obres col·lectives com Subsòl (2010), que va sortir amb el pseudònim Unai Siset, o Dotze bitlles i un bitllot (2010). També va publicar Vull casar-me amb tu i altres acusacions (2010), on barreja narrativa i prosa poètica, i Dos o tres rams de locura - Ja T’ho Diré (2004), sobre la trajectòria d’un grup de rock menorquí.

Nascuda a Ciutadella el 21 d’agost de 1964, va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona del 1983 al 1988. Mentre estudiava ja feia ràdio: a Ràdio Sant Cugat a partir del 1985 i, a l’estiu, a Ràdio Popular de Menorca. El 1989 es va traslladar a València, on, en començar les emissions autonòmiques valencianes, havia guanyat per oposició una plaça de redactora de Canal 9 ràdio; el 1995 en va obtenir una altra a la televisió, on el pòrtic diu que va ser periodista fins al tancament de la cadena. Del 2015 a l’abril del 2016 va ser consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears.