Mirall trencat

Argument

Tot gira al voltant d’una dona, la Teresa Goday. De jove ajudava la mare a vendre peix a la Boqueria, i era una bellesa. El primer graó per sortir-ne és el casament amb Nicolau Rovira, un home ric i vell. Ell no sap que la Teresa té un fill amagat, d’un fanaler casat: «probablement l’amor de la seva vida», segons el Diccionari de la literatura catalana.

Quan en Rovira mor, la Teresa torna a casar-se, ara amb Salvador Valldaura, i amb aquest segon marit arriba la torre amb jardí de Sant Gervasi on viuran tres generacions de la família i on el llorer, la tórtora o l’estany es carreguen de sentit. En Valldaura també té un passat: l’amor amb una violinista vienesa, jove, que es va treure la vida.

La generació següent continua acumulant secrets. La Sofia, filla dels Valldaura, es casa amb l’Eladi Farriols, i ell arriba amb una filla seva, la Maria. El matrimoni l’adopta i, sobre d’on ve la nena, s’hi estén una mentida. Després neixen en Ramon i en Jaume.

Entre els tres infants es forma un triangle que lletrA qualifica de poètic i terrible alhora, i que acaba amb un crim: en Ramon i la Maria maten en Jaume. A l’adolescència, aquella complicitat es torna passió. Quan se’ls revela que són germans, ella se suïcida i ell marxa de casa.

Aquí comença la davallada. Després de la Maria mor l’Eladi —probablement també per suïcidi, segons lletrA— i, al capdavall, la Teresa. Per a lletrA, la guerra acaba d’enfonsar la família. El Diccionari fa protagonista del darrer capítol una rata, figura d’una destrucció que no s’atura en les persones i arriba a la torre i al jardí.

Pel mig hi ha uns secundaris que el Diccionari considera imprescindibles per llegir l’obra: les amants que l’Eladi va tenint, el notari Riera, que ho és de la Teresa, i sobretot l’Armanda, la cuinera, dipositària dels records de la casa. I, un cop morta, la Maria hi torna com a fantasma (lletrA).

Temes

• L’amor que fracassa. lletrA el compta entre els temes centrals i el veu repetit en diversos triangles amorosos.
• El temps que destrueix. lletrA hi veu un pas del temps que s’emporta tot un món.
• Els secrets. El Diccionari, a l’entrada de Teresa Goday, els va resseguint d’un personatge a l’altre —la Teresa, en Valldaura, l’Eladi— fins al més tràgic, l’origen d’en Ramon i la Maria, i el relaciona amb el títol: el secret és el que s’amaga «a l’altra banda del mirall».
• Una classe social. lletrA hi destaca el retrat de l’alta burgesia de Barcelona en els seus anys més brillants, però també el del servei.
• Un mite. Per a lletrA, la novel·la crea el de «la Barcelona catalana destruïda per la guerra civil».

Per treballar-la a classe

• El pròleg de Rodoreda, que el Diccionari valora com a teoria literària de primer ordre i on troba claus de lectura, sobretot sobre el pes dels símbols.
• El narrador omniscient, que aquí domina per sobre del monòleg interior de les novel·les anteriors de l’autora (Diccionari).
• L’estructura en tres parts, que segons el Diccionari segueix l’esquema clàssic: presentació, nus i desenllaç.
• Els elements fantàstics i el misteri, com el fantasma de la Maria (lletrA).