La papallona

Argument

La novel·la va néixer d’un fet real, diu el Diccionari de la literatura catalana: un «bateig vergonyant», que ocupa el capítol XVI. La història és la d’una noia seduïda que acaba convertida en víctima, a la Barcelona del 1867 i el 1868, en una ciutat on les desigualtats socials són el que posa l’acció en marxa i on els barris menestrals contrasten amb una burgesia que tot just neix.

Ella és la Toneta, modista, òrfena, pobra i sense instrucció, de geni fort i amb defalliments histèrics. Rosa Cabré, a lletrA, la considera «l’únic personatge que es construeix al llarg del relat», i per al Diccionari encarna el sentiment pur. Té un mirall on vol veure’s, els Castellfort: un matrimoni que és el seu ideal de parella i de posició.

Ell és en Lluís, un estudiant que ve de la burgesia agrària i que l’enamora. El Diccionari el troba covard, encara que l’autor l’excusa per la seva innocència i superficialitat; Cabré hi veu una evocació de la vida d’estudiant. La relació entre tots dos, que Cabré qualifica de frustrada, és la que Oller oposa a la dels Castellfort.

En Lluís viola la Toneta, i d’aquí ve una maternitat. Per al Diccionari, és això el que la porta a la prostració, que arriba després d’un ensurt: veu mort el fill d’un matrimoni burgès que la protegeix, i el confon amb el seu.

El final el porta l’atzar. La Toneta i en Lluís es retroben, en una escena que el Diccionari llegeix «en clau romàntica», i es casen in articulo mortis, és a dir, en perill de mort. Segons la mateixa font, aquest casament dona a l’obra un valor moralista.

El llibre té dues parts. La primera segueix la parella; la segona es queda amb la Toneta, que no para d’analitzar-se a si mateixa.

Temes

• La desigualtat social. Per al Diccionari, són les desigualtats socials les que causen l’acció, i el context sociològic és el que empeny la trama.
• Entre el naturalisme i el fulletó. Per al Diccionari, el llibre va i ve entre l’anàlisi a la manera de Zola i les convencions del fulletó, amb el seu sentimentalisme moralitzador; Cabré hi troba elements romàntics com l’atzar, el misteri o el narrador que intervé dins el relat. L’AELC hi veu una novel·la realista que fuig tant del costumisme de moda com del naturalisme francès.
• L’estudi d’una passió. Cabré la compta, amb L’escanyapobres, entre els «estudis de passions dins un marc més ampli» d’Oller.
• Dues Barcelones. La Barcelona moderna i cosmopolita només s’hi insinua, diu el Diccionari; la que s’hi veu de debò és la preindustrial dels barris menestrals, evocada a la manera costumista.

Per treballar-la a classe

• La carta de Zola, amb la qual la novel·la va circular després de la primera edició, també en les traduccions: el Diccionari diu que posava en relleu el que el medi descrit tenia de naturalista; l’AELC, que Zola hi marcava fins on la seva concepció de la literatura s’allunyava de la d’Oller. Cabré precisa que la versió francesa la va publicar Albert Savine, amb la carta a manera de pròleg.
• El paper de l’atzar i dels elements romàntics que enumera Cabré.
• Per què Cabré diu que, de tots els personatges, la Toneta és l’únic que es va fent al llarg de la novel·la.