Laura a la ciutat dels sants

Què passa, de cap a peus

La Laura és una noia de Barcelona que es casa amb en Tomàs Muntanyola, un hereu ric de Comarquinal, i se’n va a viure a casa d’ell. Comarquinal és Vic amb un altre nom: una ciutat de comarca petita, devota i molt pendent de qui fa què. La rebuda és freda. Per als Muntanyola i per als veïns, la Laura és una forastera, i a sobre una barcelonina, cosa que al lloc equival a sospitosa. La cunyada, la Teresa, que fins llavors manava a casa, li declara una guerra sorda i constant. En Tomàs no la defensa ni sap què fer-ne: el matrimoni no li dona res del que hi havia anat a buscar. Aquest és el primer fracàs, i ocupa la primera meitat del llibre.

A la segona meitat, la Laura coneix en Pere Gifreda, un home llegit que veu la hipocresia del lloc igual que ella. Per primera vegada té algú amb qui parlar, i d’aquí en surt una relació fora del matrimoni. Tampoc això no la salva: entesa i fugida no són el mateix, i és el segon fracàs del llibre. El llibre es tanca amb la seva marxa: torna a Barcelona i deixa Comarquinal enrere. La novel·la es compara sovint amb Madame Bovary, i qui ho fa hi acostuma a remarcar la diferència del final: el que fa la Laura al capdavall és plantar cara.

Com està feta

No hi ha capítols. Hi ha dues parts simètriques que corresponen a dos anys seguits i que comencen i acaben a la tardor, de manera que el lector torna al mateix punt del calendari amb una protagonista que ja no és la mateixa. Passen poques coses; el que empeny la narració és la pressió que va pujant dins de la Laura. Llor hi aplica el que havia après llegint Joyce, Proust, Svevo, Dostoievski i Freud: monòleg interior, estil indirecte lliure i memòria involuntària, aquella que torna sola sense que ningú la cridi. És, en el vocabulari dels manuals, realisme psicològic.

Els temes que us demanaran

El xoc entre ciutat i comarca, i entre una manera moderna d’entendre la vida i una societat que no la tolera. La repressió sexual i les maneres de sublimar-la, sovint per la via de l’art. La hipocresia d’un entorn que exigeix aparences i perdona poc. I el pes del paisatge moral: la boira, que hi torna sovint, val per l’aïllament i el tancament de Comarquinal.

Per què va fer soroll

Quan va sortir, el 1931, Vic s’hi va reconèixer i no li va agradar gens el retrat: la novel·la la deixava com una ciutat provinciana i xafardera. I el problema no era tant el que la Laura fa com el que és: una dona llegida i de bona presència, dues coses que a Comarquinal ja compten com a falta.