Amor a la literatura catalana
La tradició amorosa catalana no comença celebrant el desig, sinó examinant-lo: Ausiàs March el tracta com un problema que cal entendre, no com un ornament que cal lluir. Aquesta manera de mirar travessa tot el que ve després, i explica per què bona part del que trobaràs aquí és poesia.
Hi ha una particularitat que val la pena saber abans d’entrar-hi: la tradició amorosa catalana no comença celebrant l’amor, comença desmuntant-lo. Ausiàs March (1400-1459) va deixar cent vint-i-vuit poemes on el desig es tracta com un problema que cal entendre. L’Enciclopèdia Catalana en resumeix el programa recollint el que el poeta deia de si mateix: hi tracta el tema amorós «no pas segons l’estil dels trobadors, com diu ell mateix, sinó segons la veritat». Per fer-ho recorre a la filosofia que tenia a mà, d’arrel aristotèlica i tomista, i s’hi retrata dividit entre el que desitja i el que creu que hauria de desitjar. I ho escriu en català, en l’únic territori d’Europa —ho subratlla lletrA— on la lírica dels trobadors s’havia continuat conreant més d’un segle en la llengua original. Els poemes són a Poesies.
D’aquell hàbit de mirar-s’ho de prop en surt una altra cosa: que aquí l’amor sol ser el lloc on la llengua diu primer el que encara no havia dit. El poema de la rosa als llavis (1923) és de Joan Salvat-Papasseit, que havia entrat a les avantguardes pel futurisme i el vibracionisme. El Diccionari de la literatura catalana el llegeix com una transgressió «sense precedents a Catalunya» de la tradició amorosa anterior: l’amor hi queda reduït a «l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intel·lectuals».
Mig segle després, Bruixa de dol (1977) recorre una relació amorosa fins a la desfeta i acaba obrint-se a una primera persona del plural: Maria-Mercè Marçal el va encapçalar amb una dedicatòria, «A nosaltres, les dones que estimo», i hi fa xocar la cançó popular amb el sonet decasíl·lab.
I el present: Boulder (2020), d’Eva Baltasar. La narradora fa de cuinera en un vaixell mercant; coneix la Samsa, que li posa el sobrenom que dóna títol al llibre, se’n van a viure totes dues a Reykjavík i un dia la Samsa anuncia que vol tenir un fill. Traduïda a l’anglès per Julia Sanches, va ser la primera novel·la en català que optava al Booker Internacional, el 2023.
