Amor a la literatura catalana
La tradició amorosa catalana no comença celebrant el desig, sinó examinant-lo: Ausiàs March el tracta com un problema que cal entendre, no com un ornament que cal lluir. Aquesta manera de mirar travessa tot el que ve després, i explica per què bona part del que trobaràs aquí és poesia.
Hi ha una particularitat que val la pena saber abans d’entrar-hi: la tradició amorosa catalana no comença celebrant l’amor, comença desmuntant-lo. Ausiàs March (1400-1459) va deixar cent vint-i-vuit poemes on el desig es tracta com un problema que cal entendre. L’Enciclopèdia Catalana en resumeix el programa recollint el que el poeta deia de si mateix: hi tracta el tema amorós «no pas segons l’estil dels trobadors, com diu ell mateix, sinó segons la veritat». Per fer-ho recorre a la filosofia que tenia a mà, d’arrel aristotèlica i tomista, i s’hi retrata dividit entre el que desitja i el que creu que hauria de desitjar. I ho escriu en català, en l’únic territori d’Europa —ho subratlla lletrA— on la lírica dels trobadors s’havia continuat conreant més d’un segle en la llengua original. Els poemes són a Poesies.
D’aquell hàbit de mirar-s’ho de prop en surt una altra cosa: que aquí l’amor sol ser el lloc on la llengua diu primer el que encara no havia dit. El poema de la rosa als llavis (1923) és de Joan Salvat-Papasseit, que havia entrat a les avantguardes pel futurisme i el vibracionisme. El Diccionari de la literatura catalana el llegeix com una transgressió «sense precedents a Catalunya» de la tradició amorosa anterior: l’amor hi queda reduït a «l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intel·lectuals».
Mig segle després, Bruixa de dol (1977) recorre una relació amorosa fins a la desfeta i acaba obrint-se a una primera persona del plural: Maria-Mercè Marçal el va encapçalar amb una dedicatòria, «A nosaltres, les dones que estimo», i hi fa xocar la cançó popular amb el sonet decasíl·lab.
I el present: Boulder (2020), d’Eva Baltasar. La narradora fa de cuinera en un vaixell mercant; coneix la Samsa, que li posa el sobrenom que dóna títol al llibre, se’n van a viure totes dues a Reykjavík i un dia la Samsa anuncia que vol tenir un fill. Traduïda a l’anglès per Julia Sanches, va ser la primera novel·la en català que optava al Booker Internacional, el 2023.
Llistes relacionades
Totes les llistesDestacats d'avui
Tot el que en tenim
També et pot interessar
- Adolescència
- Amistat
- Art i creació
- Barcelona
- Ciutat
- Edat mitjana
- Emigració
- Erotisme
- Escola
- Exili
- Família
- Feminisme
- Guerra civil
- Història antiga
- Humor
- Identitat i llengua
- Infància
- Literatura i llibres
- Malaltia
- Mar i illes
- Memòria familiar
- Misteri
- Mitologia i llegenda
- Món rural
- Mort i dol
- Música
- Natura i paisatge
- Poder i corrupció
- Postguerra i repressió
- Religió i moral
- Sàtira
- Segle XIX
- Solitud
- Treball i classe
- Vellesa
- Viatge





















































