Pilar Prim

Argument

Tot el que té la Pilar Prim depèn d’una condició: no tornar-se a casar. Ho va deixar escrit el marit, un home que Margarida Aritzeta, en la conferència que en reprodueix lletrA, descriu «possessiu més enllà de la mort». I la fortuna en joc és la d’unes empreses tèxtils que van quedar en mans dels Ortal, els cunyats, que segons Aritzeta les estan enfonsant per prepotència i per ineficàcia.

L’home que la fa dubtar és en Marcial Deberga, un «jove seductor» segons el Diccionari de la literatura catalana. No té cap fortuna seva i viu a costa d’una tia vella i rica; més endavant, quan la tia es casa amb un «vell militar caçafortunes», es quedarà sense res i haurà de posar-se a treballar. La Pilar el coneix al tren, en el mateix compartiment, quan puja de Barcelona a Puigcerdà a passar l’estiu amb la filla, l’Elvira, i amb l’Enriquet, el petit, que està malalt.

Els vuit primers capítols passen a la Cerdanya, i la competència la té a casa: l’Elvira també pretén en Marcial, i la Pilar, que no vol veure el que sent, acaba acceptant que per a la noia seria un bon marit. També hi estiueja la Pomposa Roig, una barcelonina amb qui ell havia tingut el que anomena una «caiguda llastimosa» i a qui ara evita. El Diccionari diu que una calúmnia d’aquesta dona s’interposa en l’afecte de la Pilar. El fill de la Pomposa, en Rossendo, va al darrere de l’Elvira.

Una notícia ho talla: el pare de la Pilar ha mort, i tornen de pressa a Barcelona. Sense el pare, a la Pilar no li queda cap més suport, i a ciutat també perd la filla, que es posa al costat dels oncles; ells li preparen, per interès, un casament amb un noi de Bilbao amb diners. Amb l’Elvira fora de la partida, el que sent per en Marcial va creixent, tot i que de moment no s’ho vol reconèixer. Les amigues, l’Osita i la Clotilde, l’encoratgen, i quan veu el balanç desastrós de la fàbrica entén que ja no es pot permetre viure de les aparences: contra el que havia fet sempre, decideix implicar-s’hi.

Els capítols de ciutat salten del pensament d’ella al d’ell fins que s’ho acaben confessant. La decisió és una altra cosa. Segons el Diccionari, es va ajornant, «només insinuada», fins a un final que l’entrada qualifica d’«obert». La clàusula del testament continua vigent: si es casa amb en Marcial, ho perd tot. Aritzeta recorda que la manera com la Pilar resol aquesta relació és, des que el llibre va sortir, motiu de «polèmica constant» entre la crítica.

Temes

• L’usdefruit condicional. Segons el Diccionari, la novel·la fa visible la injustícia d’aquesta llei aplicada a les vídues, una pràctica habitual entre la burgesia.
• Fer-se una persona. El Diccionari parla del creixement personal de la Pilar i de com es va alliberant de les convencions; Aritzeta hi veu el pas d’una dona «pusil·lànime i un xic bleda» a una personalitat nova, feta amb els propis encerts i fracassos.
• El que es mira i el que es pensa. Per a Aritzeta, la mirada és alhora tècnica i tema: els personatges miren una cosa i en pensen una altra, i el lector, que coneix els seus pensaments secrets, en sap més que ells.
• La fàbrica i les aparences. Aritzeta també hi llegeix la Barcelona industrial de principi del segle XX, i el fracàs de qui veu les fàbriques «només com un aparador» de la posició social.

Per treballar-la a classe

• El canvi del capítol VIII. Fins aquí, diu Aritzeta, mana el paisatge obert de la Cerdanya, que fa de mirall dels sentiments; després, a Barcelona, els espais es tanquen i el detall passa a l’interior dels personatges. El Diccionari hi veu una primera part breu i rural i una segona llarga i urbana.
• La focalització interna i la psiconarració, que Aritzeta relaciona amb el showing de Henry James, i l’alternança de capítols entre la Pilar i en Marcial, que compara amb Madame Bovary.
• Personatges que canvien i personatges que no: segons el Diccionari, la Pilar i en Marcial evolucionen, mentre que els secundaris, tot i moure l’acció, es mantenen iguals.
• El final obert: què decideix la Pilar, i per què la crítica no s’hi ha posat d’acord.