Andreu Carranza

Qui és Andreu Carranza

El poeta del poble, la novel·la amb què Andreu Carranza va guanyar el premi Josep Pla el 2015, recrea la vida de Jacint Verdaguer. Després va publicar Ciutat de llops, el 2017, i La tomba de l’Ebre, el 2022. L’Enciclopèdia Catalana i el pòrtic de l’AELC coincideixen a situar bona part de la seva narrativa en «la geografia física i humana» de les Terres de l’Ebre.

Anjub. Confessions d’un bandoler, premi Sant Joan de narrativa el 2000, és la novel·la que, segons l’Enciclopèdia, «el consolidà com a narrador», i l’AELC afegeix que es va traduir al castellà. Abans hi havia hagut El desert de l’oblit (1993), premi Ribera d’Ebre, i el Llibre de les set xibeques (1997). Després van venir La filla de la memòria (2001) i El que l’herbolària sap, que segons l’AELC va ser finalista del premi Ramon Llull. L’hivern del Tigre (2004) és una novel·la històrica que gira al voltant del general carlí Ramon Cabrera. En narrativa breu, l’AELC li recull els contes de Riu avall, premi Sebastià Juan Arbó, i els relats d’Aigua de València (1993). Com a poeta, va publicar Trilogia del deliri el 1993 i, més endavant, un recull dedicat a la memòria del pare, A mumpare.

Es va donar a conèixer el 1991, quan el recull La tinta de la immortalitat va guanyar el premi Recull de Blanes. Havia nascut a Ascó el 19 de juny de 1957, i segons la seva pàgina a l’AELC, que es documenta en part amb informació de l’autor, va fer el batxillerat a Móra d’Ebre i va estudiar filosofia a la UNED. L’Enciclopèdia explica que es va dedicar uns anys a la música, sobretot al blues. La mateixa pàgina de l’AELC diu que va formar part de Lo Gitano Blanc, un grup de rumba ebrenca, i que una cançó del grup es va endur un dels Premis Enderrock del 2015; hi recull també col·laboracions en tertúlies de ràdio i a la premsa i programes de televisió que va conduir al Canal Terres de l’Ebre.