Magí Sunyer

Qui és Magí Sunyer

L’Enciclopèdia Catalana divideix la recerca de Magí Sunyer en dos camps. El primer és la literatura catalana del XIX i del XX, i sobretot els escriptors del Camp de Tarragona: a Reus i al seu grup modernista hi va dedicar Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus (1984), que segons l’AELC havia obtingut el segon premi Xamfrà el 1983, el capítol de literatura de la Història general de Reus (2003) i Modernistes i contemporanis (2004), i entre els autors actuals va estudiar Olga Xirinacs a La literatura d’Olga Xirinacs (2015). La mateixa font diu que també va estudiar Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal i Alcover. El segon camp és el que l’Enciclopèdia anomena «la mitologia i la simbologia nacionals»: a Mites per a una nació. De Guifré el Pelós a l’Onze de Setembre (2015) i, abans, a La ciutat nova. Literatura sobre llibertat, igualtat i catalanisme (2010), l’Enciclopèdia hi veu com analitza, a partir de textos literaris, «la formació d’una mitologia nacional pròpia durant el Romanticisme». Els mites de la república (Eumo, 2022) també tracta de mites: segons la presentació que reprodueix el catàleg de la Biblioteca de Catalunya, hi busca els valors del republicanisme, com la llibertat, la igualtat o la justícia, en textos escrits per republicans entre el 1842, quan va aparèixer el grup d’Abdó Terrades i Narcís Monturiol, i el final de la Primera República, el 1874. El 2024 Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida li van coeditar una Primera lliçó sobre el romanticisme. Entre el 1992 i el 1999 havia coeditat la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés, en vuit volums. Es va doctorar en filologia catalana a la Universitat de Barcelona i va ensenyar literatura catalana, com a professor titular, a la Universitat Rovira i Virgili.

Com a escriptor, Sunyer va començar per la poesia: el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’autor, dona Càntir de llum i de febre com el seu primer llibre de poemes. En van venir d’altres, com Ginette (1982), que segons l’AELC va guanyar el premi Ventura Gassol el 1980, L’error bellíssim (1993), Sirventès (2009) i Vacances (2014). L’Enciclopèdia hi destaca l’experimentació «amb la forma poètica i amb els jocs que permet la pàgina de paper», i la biografia de l’AELC esmenta els poemes fets en col·laboració amb pintors, escultors i ceramistes. A la narrativa hi va entrar amb els contes de La serp, premi Víctor Català del 1989, que van sortir el 1990. Com a novel·lista va publicar A joc de daus (1993), Cactus (1995), Jim (2010), que havia guanyat el Roc Boronat el 2009, i Enlloc (Cossetània, 2019), i l’Enciclopèdia hi observa uns personatges que tenen «en la ciutat mediterrània el seu espai de relació». Al teatre, Safira (2013), que l’editorial Rema va publicar en un volum amb Boys don’t cry, de Victoria Szpunberg, va obtenir el Crítica Serra d’Or de teatre el 2014; abans havia escrit el monòleg Acte gratuït (2008), Lucrècia (2005) i Vici a la cort (1995). Va participar en el Seminari de Traducció Poètica de Farrera del qual va sortir el 2008 Una vegada a l’hivern, de Mariné Petrossian i Tigran Paskevichyan, i entre el 2007 i el 2015 va formar part de la junta de l’AELC. Va néixer a Reus el 1958.