Ferran Sáez Mateu

Qui és Ferran Sáez Mateu

Ferran Sáez Mateu va publicar el 2019 La vida aèria, un dietari que aquell mateix any va obtenir el premi Carles Rahola d’assaig. El 2026 en va treure un altre, De totes les coses visibles i invisibles, i Pòrtic el va presentar com un dietari que parteix de la vida diària, de les lectures, la música i les passejades per la ciutat, per arribar a preguntes sobre l’ésser humà, i que pren de nou Montaigne com a model. El nom de Montaigne apareix ja en el títol de dos dels seus primers assaigs, segons l’Enciclopèdia Catalana: Michel de Montaigne. Dels Caníbals (1992) i Montaigne i les conceptualitzacions de la diferència antropològica al segle XVI (1993). D’aquells anys són també els poemaris que la mateixa obra li registra, Omertà (1992) i Teoria de la memòria (1989).

L’assaig, que l’Enciclopèdia lliga a una recerca acadèmica centrada en la relació entre democràcia i comunicació, li va donar diversos premis. Dislocacions (1999) va obtenir el premi Octubre; El crepuscle de la democràcia, del mateix any, el Josep Vallverdú, i La invenció de l’home (1998), el Pere Calders. Després va publicar, entre d’altres, Els bons salvatges (2008), El cos de l’esperit (2019) i La fi del progressisme il·lustrat (2024), i el recull Una estranya forma de vida (2016) va reunir aforismes i textos breus. En la ficció, l’Enciclopèdia li compta novel·les com Les ombres errants (2012) i L’altra hipòtesi (2025), i el 20 de febrer de 2023 va pujar a l’escenari del Romea, a Barcelona, amb L’animal filòsof, un monòleg que havia escrit ell mateix.

Es va formar en filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1987 i es va doctorar el 1992, i va desenvolupar la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on l’Enciclopèdia el registra com a professor titular de Ciències de la Comunicació; hi va dirigir l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i, del 2006 al 2017, hi va ser investigador principal d’un grup de recerca sobre comunicació, opinió pública i memòria. Fora de la universitat, al Centre d’Estudis de Temes Contemporanis es va encarregar entre el 1999 i el 2005 de la recerca de la revista IDEES, i del 2011 al 2015 en va ser el director. Va escriure a l’Ara, al Segre, a La Vanguardia, a l’Avui i a El Temps, i a la ràdio va col·laborar a Catalunya Ràdio i a Catalunya Cultura. Va néixer a la Granja d’Escarp el 23 de juny de 1964, i el 2022 la biblioteca pública del poble va adoptar el seu nom.