Ramon Gomis

Qui és Ramon Gomis

L’obra dramàtica de Ramon Gomis té, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, dues etapes separades per onze anys d’absència dels escenaris. La primera és la d’una trilogia de caràcter social: Petita història d’un home qualsevol, feta de «quinze escenes del món rural del Baix Camp», li va valer el premi Joan Santamaria de teatre del 1970, i Llumí d’or (1975) i Vermell de xaloc (1972) en són les altres dues peces, l’una al Reus industrial i l’altra a Cambrils, en un ambient mariner. Gomis havia fundat el 1969 la companyia La Tartana, que dirigia. La segona etapa, que l’Enciclopèdia veu «més centrada en el personatge», comença amb Capvespre al jardí (1986), premi Crítica Serra d’Or el 1990: Fabià Puigserver en va fer l’escenografia i Lluís Pasqual la va dirigir, al Teatre Lliure. A Al fil de la mar (1992) la mateixa font hi sent ressonar un homenatge a Puigserver; després van venir El mercat de les delícies (1996) i, el 2012, l’estrena de L’espiadimonis.

En prosa de no-ficció, Gomis va dedicar a Gabriel Ferrater El Gabriel Ferrater de Reus, que l’Enciclopèdia descriu com un assaig biogràfic, i el 2024 hi va tornar amb El jove Gabriel Ferrater, la llegenda (Empúries). Segons l’editorial, aquest segon llibre investiga com el relat de la infància i la joventut del poeta és «en bona mesura una llegenda construïda per ell mateix i el seu entorn de família i amics», i el contrasta amb documents i testimonis. Viatge a la Mar de la Frau va guanyar el premi Narrativa Enciclopèdia Catalana del 1992. Amb Josep Borrell va signar Reus, un passeig per la ciutat (1994), i entre els seus llibres de tema gastronòmic hi ha Del gust de menjar i altres delícies (2003), que l’Enciclopèdia anomena almanac literari.

Gomis va ser també metge endocrinòleg, amb una carrera lligada a l’Hospital Clínic de Barcelona: s’hi va incorporar el 1984 com a metge adjunt, hi va dirigir la Secció de Diabetis (1992-1998) i després el Servei d’Endocrinologia (1998-2003), i des del 2008 va dirigir la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. S’havia llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1972 i s’havia especialitzat en endocrinologia i nutrició. El 2013 va entrar a la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i aquell mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi.