Ramon Monton

Qui és Ramon Monton

Segons el Diccionari de la literatura catalana de l’Enciclopèdia, El nyèbit (2003), la novel·la de Ramon Monton, fa servir «el recurs del manuscrit trobat» per seguir «un enigmàtic rodamon del segle XVII a través d’Europa». Quan va sortir ja tenia un premi, el de la Fundació Enciclopèdia Catalana del 1999, i el 2004 hi va sumar el Crítica Serra d’Or de novel·la.

Abans de la novel·la havia publicat narrativa breu, i els premis hi van arribar des del primer llibre, Inversemblances i fantasies (1993), que va guanyar el Vila de Perpinyà. Després, Els contes del llop va obtenir el Lola Anglada, i L’encanteri (2006), l’Armand Quintana; el Diccionari descriu aquest darrer com «un llibre de proses i estil miscel·lànic». Totes dues fonts registren encara un premi de Sant Just Desvern i un de Calldetenes, i el Diccionari n’hi afegeix dos que l’AELC no dona: el Vila de Teulada, per La revolta dels moribunds (2002), i el Ciutat de Vila-real, per La pàtria dels coribants (2004). El 2018 va fer ell mateix la tria dels contes de Grans èxits. Contes per a diletants (1993-2018), i entre els llibres posteriors hi ha La maledicció (2020). L’AELC també li atribueix dos assajos polítics, La revolució pendent (2011) i El cansament del resistencialisme (2007), i dos poemaris, Borrowed Tunes (2020) i Die Blumen sind blau (2002).

La traducció el va ocupar des del 1988, segons l’AELC, i li va valer dos premis: el Ciutat de Barcelona del 2015, per Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel, i el PEN Català Montserrat Franquesa del 2026, per Josep i els seus germans, de Thomas Mann. Entre els autors que va passar de l’alemany al català hi ha Herta Müller, Stefan Zweig, Robert Walser, Elias Canetti, Bertolt Brecht i Michael Ende; de l’anglès, Marlon James i Sebastian Junger. També és seva la versió catalana d’El museu de la innocència, d’Orhan Pamuk.

Es va llicenciar en filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona el 1987, i el Diccionari el presenta com a germanista. Als mitjans va fer crítica literària i comentari musical, i també, segons el Diccionari, de corresponsal de guerra. L’AELC en cita col·laboracions a Serra d’Or, El Temps i el Diari de Barcelona, i una presència regular a Llengua Nacional. Havia nascut a Sabadell el 1959. Entre el 1989 i el 1990 va treballar per a la Direcció General de Política Lingüística, on coordinava els serveis lingüístics de l’àmbit esportiu.