Carles Cano

Qui és Carles Cano

La pàgina de Carles Cano a l’AELC té una biografia signada per Ana Luisa Ramírez, però la documentació i el pòrtic són del mateix autor. Segons aquesta biografia, la seva obra per a infants i joves arrenca a principi dels anys vuitanta, en català i en castellà, i el primer títol que en dona és Aventures de Potaconill, finalista del premi Enric Valor el 1981 i publicat dos anys més tard. Ell mateix, diu la biografia, atribueix el començament a una aposta amb un amic al voltant d’un concurs de contes, que el text resumeix així: «Va ser Carles qui va guanyar l’aposta, el premi no».

El primer premi que esmenta la mateixa pàgina és el Lazarillo del 1994, per una obra de teatre representada, segons la biografia, «arreu del territori espanyol». El 1996 la Biblioteca de la Joventut de Munic la va incloure a la selecció White Raven, juntament amb En què es diferencien el Blanc i el Negre. La resta de guardons que hi consten són d’aquest segle: el 2016, el premi Ciutat d’Alzira Vicent Silvestre de narrativa infantil per El desbaratat conte dels fesols màgics; el 2012 i el 2013, el Carmesina i el Samaruc per Set Blancaneus i un Nan, i el 2007, el de l’Hospital Sant Joan de Déu per Per un botó.

La narració oral hi va entrar, segons la biografia, per les trobades amb alumnes: s’hi portava contes preparats, i amb el temps, en alguns casos, la sessió de contes va ocupar el lloc de la trobada amb l’autor. El pòrtic, que va escriure ell mateix, diu que com a contacontes havia actuat en festivals internacionals i en països que van de Mèxic i l’Argentina a Guinea Equatorial i el Marroc, a més de França i el Regne Unit. Segons la mateixa biografia, a la ràdio va fer de locutor i de guionista (Ràdio 9, Cadena SER) i a la televisió va escriure per a Canal 9 i TVE, i també li compta llibres de text, sobretot per a Anaya.

Amb el canvi de segle, la mateixa font li atribueix una línia de poesia visual i objectual: dues exposicions, «Poemes, broemes i altres artificis» i «Cartes», i el 2005 el projecte d’intercanvi «Trueque», amb més de cinquanta participants entre poetes, il·lustradors, pintors i altres. Llicenciat en Filologia Catalana, segons la biografia havia estat més de vint anys professor d’institut, i havia fet també d’ebenista, de tallista, de cambrer i de mestre de ball. En un llibre de trets autobiogràfics, Límpida Fons, la biografia hi veu un homenatge al seu pare, Julián Cano. Va néixer a València el 1957.