Joaquim Borrell i García

Qui és Joaquim Borrell i García

El cavall verd (2004), de Joaquim Borrell, té per rerefons l’expulsió dels moriscos valencians, que Edicions del Bullent anomena el moment «més tràgic i decisiu» de l’edat moderna valenciana. El cavall del títol és, segons l’editorial, el d’una vella profecia que els quinze mil moriscos que es fan forts a la vall de Laguar fan correspondre amb la muntanya de Pop. Al centre de la història hi ha Martí Vallalta, un soldat que torna de les Índies a la Marina, i el seu amor per Ezme, una morisca de Laguar acusada de bruixeria. El Diccionari de la literatura catalana diu que la novel·la va obtenir el premi Pere Calders de literatura catalana del 2001; Bullent en té a la col·lecció Miratges una edició del 2025, la segona segons la fitxa.

Les Nàufores (2002), també a Bullent, és la història d’una fugida per mar en temps de Cartago: segons l’editorial, una mare, Ilat, trenca la tradició per salvar la filla del sacrifici a la deessa Tanit, i el seu destí s’uneix al de vuit captives gregues. El Diccionari, que el fa néixer a València el 1956 i el defineix com a novel·lista i notari, li dona el premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil del 1991 per El bes de nivaira (1990) i el Nèstor Luján de novel·la històrica per Sibil·la, la plebea que va regnar (2001), i hi suma L’esclava de blau (1992) i La llàgrima d’Atenea (1994).