Pep Castellano

Qui és Pep Castellano

Pep Castellano ha escrit sobretot per a infants i joves: la pàgina d’autor de Bromera li compta una trentena de llibres, la majoria d’aquest àmbit, i Traces, la base de dades de llengua i literatura catalanes de la UAB, classifica en les matèries de novel·la catalana i literatura juvenil l’article que la revista Caràcters va dedicar a la seva trajectòria la tardor del 2011. L’article, de Josep Antoni Fluixà, es titula «Pep Castellano: ‘Al punt de mira’ d’un escriptor», i el registre de Traces hi associa obres de l’autor que van de L’herència dels càtars (2000) a Bernat, un científic enamorat i Al punt de mira (2010), passant per Thora i l’anell de la sort (2003), Habitació 502 (2004) i Ferum de silenci (2005). Amb Bernat, un científic enamorat va guanyar el premi Vicent Silvestre de narrativa infantil del 2009, segons els veredictes dels premis Ciutat d’Alzira que publica Bromera. A la fitxa del llibre, l’editorial hi presenta una nena aficionada al futbol, la Marta, ficada en els experiments de Bernat Arrufat, un científic «boig d’amor i de ciència». A Thora i l’anell de la sort, la protagonista adopta la identitat d’una heroïna, Thora, per rescatar un amic segrestat que havia conegut per xat.

Segons Bromera, que el fa néixer a Albocàsser el 1960, és pedagog de formació, però ha fet feines ben diverses, de llaurador a pallasso; la pàgina, consultada el 2026, el presentava com a tècnic de formació de la Generalitat Valenciana i contacontes amb Canto Nieto. A més del Vicent Silvestre, l’editorial li atribueix el Carmesina per Els pirates no ploren, el Samaruc per L’herència dels càtars, el Ciutat de Borriana per Habitació 502 i el Josep Pascual i Tirado per Dotze contes i mig, i diu que alguna vegada també ha escrit per a adults. És el cas de Raons de sang i foc, que Bromera li va publicar a la col·lecció L’Eclèctica, de narrativa per a adults: la història de Saïda, una noia de la moreria de Castelló en temps de les Germanies, contada per Salma, l’alcavota que la protegeix. També són de Bromera L’aurora de la fi del món, on dues tempestes solars deixen el planeta sense electricitat, i Diari d’unes vacances avorrides, finalista del Vicent Silvestre.