Josep-Lluís Roda

Qui és Josep-Lluís Roda

Amb Nadir (Proa, 2010), Josep-Lluís Roda, que signa Lluís Roda, va guanyar els Jocs Florals de Barcelona, i el premi el va fer Poeta de la Ciutat, segons el dossier de l’editorial. Proa hi presenta un poemari d’«amor apassionat» que deixa entreveure tendresa i experiència viscuda per sota d’una «ganyota càustica i cruel» i del joc literari, i relaciona el seu lirisme amb el de dos poetes valencians anteriors, Ausiàs Marc i Vicent Andrés Estellés. Estellés ha estat també un dels seus objectes d’estudi. El setembre del 2011, El Temps explicava que Roda havia promogut i coordinat el monogràfic que la revista de poesia Reduccions va dedicar a Estellés, convençut que el poeta encara no ocupava el «lloc que mereix»; ell mateix hi signava l’article de conjunt «Vicent Andrés Estellés: un poeta universal» i hi va preparar el corpus de poemes de l’autor. La nota de Proa hi afegeix una traducció de Walt Whitman, Extrets de Cant de mi mateix (2011), i l’espectacle de jazz i poesia Jas! (2011), del qual és coautor.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, que el fa néixer a València el 1961, «el gruix de la seva obra són reculls poètics», i n’hi ha de premiats: Sobre l’hamada (1989), amb el Vicent Andrés Estellés; Buirac d’amor (1998), amb el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i De l’ànima (2006), amb el Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm. Hi consten també La fi de l’hemicicle (1988), El subratllat és meu i Elogi de la llibertat (2001), la novel·la El temps passarà (1993) i l’assaig Sobreviure a la contemporaneïtat (2002), premi Joan Maragall. Llicenciat en filologia catalana, l’Enciclopèdia el presenta com a professor de valencià de batxillerat i col·laborador de la premsa. Com a curador, va reunir a Infinitud de paisatge la poesia que Joan-Vicent Clar va deixar en morir i va preparar Els dimarts de la Naia (1987-1989) (1992), sorgit d’una tertúlia literària d’Alacant, i Sexduïts i sexduïdes (2014). Per un taller de poesia infantil, «De llunes i d’amors», va rebre el premi Baldiri Reixac el 1999.