Ferran Cremades i Arlandis

Qui és Ferran Cremades i Arlandis

Ferran Cremades i Arlandis es va donar a conèixer sobretot amb el premi Sant Jordi del 1977, que va obtenir amb Coll de serps (1978). Ho diu la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), que en aquella novel·la hi veu una escriptura «densa» i un argument «de violència continguda». Tres i Quatre, que té la novel·la al catàleg, la resumeix com la història d’«un home que no volia ser soldat» i que va acabar afusellat; afegeix que el premi ja va anar acompanyat de polèmica i en reprodueix el judici d’Àlex Broch, que hi veia un «barroquisme lingüístic».

Dues novel·les seves miren al passat valencià. La regina de la Pobla de les fembres peccadrius (1980) i El cant de la Sibyla (1983) tenen totes dues fons històric, i la GEC les situa en «els moments de màxima plenitud de la societat valenciana»; de la primera en remarca la ironia, un llenguatge «a voltes deliberadament arcaïtzant» i una «notable acollida crítica». La lluna del temps (1984), també a Tres i Quatre, s’obre amb l’arribada dels cristians a «la Ciutat del Guadalquivir» i segueix una princesa, Lluna del Temps, obligada a exiliar-se; la presentació del llibre, en primera persona, hi reconeix la petja de l’Alcorà, de les Mil i una nits i dels poetes d’al-Andalus.

Cremades, nascut a Bellreguard el 1950, havia publicat abans del Sant Jordi un poemari, Paraula del vent i del foc (1976). Després va obtenir el Prudenci Bertrana del 1986 amb Hotel Àfrica, va tornar a guanyar el Sant Jordi, el del 1990, amb Línia trencada (1991), i va rebre el Joanot Martorell del 1994 amb Plaça rodona. Per a la GEC, són obres que el situen entre «els narradors més notables de la seva generació al País Valencià». Per a joves va escriure Vaixell de neu (1989) i Dragamon (1994).