Carme Arenas

Qui és Carme Arenas

Dos dels llibres de Carme Arenas tenen Maria Barbal al centre. El primer, Maria Barbal. Retrat, el va editar l’AELC el 2010. El segon, Paraules per al silenci, va sortir a Columna el 2026, i l’editorial el va presentar com «la biografia literària» de Barbal, un llibre que combina el relat de les etapes de la seva vida amb una lectura de la seva obra. Abans s’havia ocupat de Joan Salvat-Papasseit: el Diccionari de la literatura catalana li atribueix l’edició de Poesia i prosa, que en reuneix l’obra completa i que, segons el mateix Diccionari, «posa definitivament a l’abast l’obra del poeta». L’altre camp d’estudi van ser les avantguardes. El 1990 va firmar Les avantguardes a Europa i a Catalunya amb Núria Cabré, i l’AELC li recull diversos treballs sobre Carles Sindreu; un d’aquests, publicat a Lauro, del Museu de Granollers, va obtenir el 2002 el premi de periodisme Amador Garrell i Alsina.

Al Diccionari hi consta com a traductora i crítica literària. La versió catalana de La consciència de Zeno, d’Italo Svevo, li va valer el 1986 el premi Crítica Serra d’Or, i d’Umberto Eco va traduir Baudolino (2001) i, quatre anys més tard, La misteriosa flama de la reina Loana. Entre els altres autors italians que va passar al català, el Diccionari en cita Sciascia, Bontempelli i Calvino, i la pàgina que l’AELC va documentar amb la mateixa Arenas i Toni Terrades hi suma Maquiavel, Boccaccio, Francesca Duranti i Carlo Lucarelli, entre d’altres. Amb S. Škrabec va firmar La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat (2006).

Les pàgines de l’AELC hi afegeixen la trajectòria professional. Hi consta que es va iniciar en el món laboral com a galerista d’art; que del 1998 al 2008 va ser consultora de la UOC per a les avantguardes i la literatura catalana contemporània; que a Edicions 62 va editar col·leccions com «Llibre Obert» i «Cangur plus», i que del 2006 al 2011 va ser la cap de redacció de Catalan Writing. Va comissariar exposicions literàries, entre les quals Qui és qui a les lletres catalanes (2005) i Narcís Comadira, 70 anys (2012). A l’AELC va ser secretària de la junta del 1997 al 1999, i al PEN Català, segons el Diccionari, secretària del 2001 al 2010 i presidenta del 2010 al 2018. Va néixer el 6 de novembre de 1954, a Granollers, i a la Universitat de Barcelona es va llicenciar en filologia catalana (1980), després de fer-ho en geografia i història (1977).