Núria Amat

Qui és Núria Amat

Ramon Mercader, l’home que va matar Trotski, és parent llunyà de Núria Amat, i aquell assassinat és, segons l’Enciclopèdia Catalana, el tema d’Amor i guerra, la novel·la amb què va guanyar el premi Ramon Llull el 2011. La mateixa font hi suma una altra obra en català, Pat’s Room (1997), una peça de teatre que va estrenar Carme Portaceli.

La narrativa que li recull l’Enciclopèdia és en castellà: novel·les com Todos somos Kafka (2004), Reina de América (2002), que va obtenir el premi Ciutat de Barcelona, La intimidad (1997) o Narciso y Armonía (1982), i reculls de narracions com El siglo de las mujeres (2000) o El ladrón de libros (1988). Hi afegeix assaigs, entre els quals Letra herida (1998), La biblioteca fantasma (1989) i un Juan Rulfo (2003), i el poemari Pan de boda (1979).

Abans que escriptora, l’Enciclopèdia la defineix com a bibliotecària. En aquest camp ha publicat estudis i tractats que van de Técnicas documentales y fuentes de información (1978) a La documentación y sus tecnologías (1994), amb La biblioteca electrónica (1990) entremig, i va ser professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona. Llicenciada en filologia hispànica, es va doctorar en ciències de la informació, i ha viscut llargues temporades a Europa i a Amèrica, fora de Catalunya.

L’Enciclopèdia recull també les seves posicions públiques en qüestions de llengua. Diu que, a títol individual i a través de col·lectius, «ha manifestat reiteradament el seu rebuig a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya», i que el 2007, amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt, on Catalunya era la literatura convidada, es va mostrar «contrària que no s’haguessin admès els escriptors en castellà a la representació de Catalunya».