Cèlia Suñol

Qui era Cèlia Suñol

Quan Primera part va sortir, el 1948, la censura franquista ja n’havia tret fragments, i no es van recuperar fins a la reedició del 2014. Amb aquesta novel·la, Cèlia Suñol havia guanyat el 1947 el premi Joanot Martorell, que es concedia per primer cop i que més endavant va passar a dir-se premi Sant Jordi. L’Enciclopèdia Catalana la defineix com una «obra autobiogràfica basada en l’estada al sanatori de Davos»: el 1921, afectada de tuberculosi, l’autora havia anat a aquella ciutat suïssa a tractar-se. La mateixa font diu que en va quedar inèdita una segona part. Segons l’AELC, la va escriure en els anys, entre el 1945 i el 1957, en què va fer per a l’editorial Joventut 125 informes de lectura.

El 1950 va publicar L’home de les fires i altres contes, unes narracions que l’Enciclopèdia descriu com a «centrades en l’ambient de postguerra». Segons la mateixa font, aquell ambient també és el d’El bar i El Nadal d’en Pablo Nogales, dues obres que la censura va aturar i que no es van editar fins al 2019, juntes en un volum.

Havia nascut a Barcelona el 1899, en una família benestant, i de jove es va relacionar amb la Colla de Sabadell; l’Enciclopèdia hi destaca el tracte amb Joan Oliver i amb els germans Trabal. A Davos va conèixer el seu primer marit, amb qui va tenir un fill i que va morir el 1929; d’un segon matrimoni va tenir una filla. El 1932, segons l’AELC, va entrar a treballar de secretària a la Generalitat, al Departament de Cultura. Amb el franquisme va passar greus dificultats econòmiques. Va morir a Barcelona el 1986.