Odó Hurtado

Qui era Odó Hurtado

Odó Hurtado, fill d’Amadeu Hurtado, havia estudiat dret a la Universitat de Barcelona i exercia d’advocat. El 1939 es va exiliar a França i, aquell mateix any, a Mèxic. Allà va treballar a la llibreria Misrachi i feia traduccions, i Lluís Agustí, autor de l’article de lletrA, diu que fins aleshores la seva relació amb l’escriptura s’havia limitat a la de lector; per a l’Enciclopèdia Catalana, la vocació de novel·lista li va arribar amb l’emigració. Els primers contes els va publicar a Pont Blau, una revista de Mèxic on va col·laborar assíduament. Més endavant va prosperar en negocis bancaris i industrials, i va ser sotsdirector del Banco de la Propiedad. Agustí compta entre els seus amics de l’exili escriptors com Josep M. Miquel i Vergés, Tísner o Vicenç Riera Llorca. Havia nascut a Barcelona el 1902, i hi va morir el 1965, en una estada que segons Agustí tenia a veure amb la literatura i amb la tornada de la família.

Com a narrador va publicar un recull de contes, Unes quantes dones (1955), premi Narcís Oller, i novel·les. L’Araceli Bru (1958) va compartir el premi Fastenrath amb Un de nosaltres, de Manuel de Pedrolo, i Desarrelats (1964) havia estat finalista del Sant Jordi el 1962. Aquesta última, La condemna (1961), Es té o no es té (1958) i Un mite (1959) les va editar a Barcelona. Del teatre, en va deixar dues obres inèdites, Sinceritat i Vendaval, que es van representar a Mèxic. Segons l’Enciclopèdia, aquesta narrativa «té poc en compte la vida a l’exili» i beu sobretot del món d’abans de la guerra, especialment de l’ambient de la burgesia barcelonina. Agustí hi destaca com retrata psicològicament les protagonistes, situades en ambients burgesos de Barcelona o entre els catalans exiliats a Mèxic, i una prosa d’«estil volgudament clar».