Ferran Planes i Vilella

Qui era Ferran Planes i Vilella

La censura havia tallat fragments d’El desgavell (1970) el 1968, i la reedició de Club Editor els ha recuperat. El Diccionari de la literatura catalana (DLC) el defineix com unes memòries personals «mig novel·lades», que parlen de la guerra civil de 1936-39 i de l’exili, però també de l’ocupació alemanya de França i de la primera postguerra. Al començament de la presentació, l’editorial recull el títol que Ferran Planes hauria preferit posar-hi, La conya, i després hi veu un quadre «tragicòmic, iconoclasta, mai cínic», d’unes circumstàncies dominades per l’absurd, que contrasta amb la història oficial i voreja la novel·la d’aventures. Qui l’explica, segons Club Editor, és «un franctirador que no tenia res a perdre», company de Joaquim Amat-Piniella i de Pere Vives.

Segons el DLC, Planes va néixer a Bagà, al Berguedà, el 1914, estudiava lletres quan es va incorporar a l’exèrcit republicà i el 1939 es va exiliar. Club Editor reprodueix una nota de l’autor que completa el retrat: a la premsa catalana del 1930 al 1937 havia publicat articles polítics i algun assaig crític; després de l’exili va dedicar uns anys a l’ensenyament en algun centre privat, i quan va tornar va viure a Madrid i a Tànger abans de quedar-se a Barcelona, on va morir. El diccionari li atribueix també un llibre de viatges en castellà, Caminos (1976).