Josep Vicent Boira

Qui és Josep Vicent Boira

Josep Vicent Boira va guanyar el premi Carles Rahola 2021 amb La Via Augusta del segle XXI. El Corredor Mediterrani contra l’Espanya radial, un llibre sobre una infraestructura de la qual el 2018 havia estat nomenat coordinador. Al govern valencià de Ximo Puig hi havia entrat el juliol del 2015, com a secretari d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. L’Enciclopèdia Catalana, d’on surten aquestes dates, el presenta com un «destacat defensor» del projecte del Corredor. No era el primer llibre seu amb premi: l’article anota el Joan Fuster d’assaig al costat d’Euram 2010. La via europea (2002), el Vicent Andrés Estellés de narrativa científica 2007 al d’Una illa remota (2008) i el Ramon Trias Fargas d’assaig polític 2009 al de La Commonwealth catalanovalenciana. La formació de l’eix mediterrani al segle XX. Les relacions econòmiques de Catalunya i València. Entre els altres títols que en recull hi ha València i Barcelona. Retorn al futur. L’exposició regional de 1909 (2006), Roma i nosaltres: la presència de valencians, balears, catalans i aragonesos a la Ciutat Eterna (2020) i Valencia, la tormenta perfecta (2012), que segons l’Enciclopèdia tracta del «model politicoeconòmic del País Valencià bastit a partir de la transició democràtica».

El 2017, Boira, nascut a València el 1963, va passar a ser catedràtic de geografia humana a la Universitat de València i va entrar com a membre numerari a l’Institut d’Estudis Catalans. La seva recerca, segons l’Enciclopèdia, gira entorn de «la interacció entre territori, infraestructura i planificació» al País Valencià, i n’han sortit treballs sobre l’arc mediterrani, el port de València o la rehabilitació de centres històrics; mirant més enrere, també va estudiar com s’organitzava el territori valencià en època foral, al segle XVI. A la Universitat de València va dirigir el Servei de Política Lingüística (2006-12), i el 2014 va ser nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació Informativa. El 2002-03 havia dirigit la Càtedra d’Estudis Econòmics i Territorials Ignasi Villalonga, de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, i l’article també el presenta com a assessor de la Xarxa Vives. La Universitat de Miami, a Ohio, el va tenir de professor visitant el 2008 i el 2011. A València s’havia llicenciat el 1986 i s’hi havia doctorat el 1991, amb un període a la Università degli Studi de Milà entremig (1986-89); hi feia classes des del 1989, primer com a becari i professor ajudant, i des del 1994 com a titular.