Vicent Partal

Qui és Vicent Partal

Quan Vicent Partal va publicar Llibreta de Pequín, el juny del 2009, el llibre no va tenir edició en paper, i l’Enciclopèdia Catalana el considera el «primer llibre electrònic comercial en català sense edició impresa». L’article situa al començament de la seva obra un poemari, Papers de València, i un llibre de narrativa, Projecte Sedna (1983), i li recull llibres des de Catalunya en l’estratègia militar d’Occident (1987) fins a Fronteres (2022), passant per Catalunya 3.0 (2001), Periodisme quàntic. Fent periodisme a Internet. L’experiència dels primers deu anys de VilaWeb (2007), A un pam de la independència (2013) i Nou homenatge a Catalunya (2018). També hi són Els nacionalistes a la URSS. Els russos, i els altres, en l’era Gorbatxev (1988), La revolta nacionalista a l’URSS (1991), l’Atles de l’Europa futura (1991) i Desclassificat: 9-N (2015). 11-M. El periodisme en crisi (2004) el va escriure amb Martxelo Otamendi. Segons la mateixa font, va escriure assaigs sobre l’OTAN, sobre el nacionalisme i sobre el que internet ha canviat en el periodisme polític.

VilaWeb va néixer d’Infopista, que Partal va fundar el 1995 amb Assumpció Maresma i que l’Enciclopèdia dona com el primer directori web en llengua catalana; més endavant es va convertir en un diari electrònic. Partal ja havia estat, el 1983, un dels fundadors del setmanari El Temps. Nascut a Bétera (Camp de Túria) el 1960, havia estudiat magisteri a la Universitat de València, i l’article diu que, tot i que va fer de mestre un temps, «molt aviat es decantà pel periodisme». A la seva trajectòria hi ha la redacció del Diari de Barcelona i la de Televisió Espanyola, on es va especialitzar en política internacional, i col·laboracions a La Vanguardia, a l’Avui, a El Punt i a Catalunya Ràdio. A l’European Journalism Center, que té la seu a Maastricht, en va passar de vicepresident a president, càrrec per al qual va ser nomenat el 2016. Els premis que li recull l’Enciclopèdia van del Ciutat de Barcelona de periodisme (1999) al Miquelet d’Honor (2008), amb el Nacional d’Internet de la Generalitat (2000) i, tots dos el 2004, el Nacional de periodisme i el Nadal Batle i Nicolau sobre noves tecnologies de la informació. El 2020 la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el va elegir membre numerari.