Gustau Muñoz

Qui és Gustau Muñoz

Dues vegades el jurat de la Crítica dels Escriptors Valencians ha triat un llibre de Gustau Muñoz com a millor assaig: el 2003, A l’inici del segle. Un dietari de reflexions, de Tres i Quatre, i el 2020, Corrents de fons, de Lletra Impresa. Aquest segon llibre, del qual l’editorial va treure la primera edició el març del 2019, aplega textos de crítica sobre el País Valencià contemporani. Segons Lletra Impresa, l’autor hi contraposa dues forces: d’una banda, el «pes feixuc» d’unes elits conservadores i una tradició reaccionària amagada; de l’altra, «els esforços reeixits de modernització» d’una part de la societat valenciana. Joan Fuster, Josep Renau i Vicent Blasco Ibáñez són alguns dels noms que hi surten. Fuster és també el tema de Profeta de la raó. Sobre Joan Fuster (Afers, 2023), i la presentació de l’editorial hi veu «un il·lustrat, un fill de l’humanisme europeu» i, si de cas, un profeta «de la raó». Afers li ha publicat també La vida dels llibres (2019), una tria reelaborada de les seves notes de lectura sobre el món del llibre i de l’edició, El rastre dels llibres i Elogi del pensament crític (2020). Entre els títols que li atribueix hi ha encara Intervencions, entre cultura i política (1997), Herència d’una època (2006) i El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022).

Lletra Impresa i Afers coincideixen que l’edició ha estat el seu ofici, tot i que s’havia format com a economista i durant un temps va fer classes a la Facultat d’Econòmiques de València. Segons totes dues editorials, va fer d’editor en dues institucions: la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, avui Institució Alfons el Magnànim, on Afers diu que va ser cap de redacció de Debats, i Publicacions de la Universitat de València, on va portar les revistes L’Espill, Pasajes, Caràcters i Transfer; de L’Espill, Afers el dona com a codirector fins al 2025. La mateixa editorial li atribueix la fundació i la direcció de les col·leccions d’assaig «Sagitari» (Germania) i «Arguments» (Tàndem), i la direcció de la seva «Biblioteca de Pensament Crític». Entre els volums col·lectius que totes dues diuen que ha coordinat hi ha Els reaccionaris valencians (Afers, 2010) i El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana. Totes dues el presenten també com a traductor, i Afers n’esmenta versions d’Enzo Traverso, T. W. Adorno, Leo Löwenthal i Antonio Scurati.