Joan Fuster

Qui era Joan Fuster

Joan Fuster va néixer a Sueca, en una casa de pagesos. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de València i va arribar a obrir despatx d’advocat al poble, però la formació que compta, en el seu cas, se la va fer ell sol, llegint.

Els seus primers llibres van ser de versos, que molt més tard va aplegar a Set llibres de versos, i va escriure a la premsa valenciana i al setmanari Destino. Aviat, però, l’assaig es va convertir en el seu terreny: història, crítica literària i pensament, amb una prosa lúcida i incisiva que el va fer imprescindible.

El 1962 va publicar Nosaltres, els valencians, premi Lletra d’Or, una reflexió sobre la identitat valenciana que va tenir un impacte enorme. També li va costar cara: a les falles de l’any següent el van cremar en efígie, i més endavant li van posar dues bombes a casa, el 1978 i el 1981; la segona li va destrossar bona part de l’arxiu i de la biblioteca.

Va dedicar treballs de llarg abast a Ausiàs March, a Salvador Espriu i a Josep Pla, i va signar una panoràmica de conjunt, Literatura catalana contemporània. Entre els seus assajos destaquen també El descrèdit de la realitat i Diccionari per a ociosos.

Va ser professor i catedràtic a la Universitat de València, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Va rebre, entre d’altres, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983).