Xulio Ricardo Trigo

Qui és Xulio Ricardo Trigo

Columna va publicar l’octubre del 2017 L’homenatge, la novel·la amb què Xulio Ricardo Trigo havia guanyat aquell any el premi Néstor Luján de novel·la històrica, segons l’Enciclopèdia Catalana i el registre de la Biblioteca de Catalunya. A la mateixa col·lecció de Columna, la Clàssica, també hi van sortir Les veus del Liceu (2015) i, el febrer del 2020, La noia de la Resistència, que el catàleg de la Biblioteca indexa sota la resistència francesa de la Segona Guerra Mundial; Entre les ombres, del 2021, va aparèixer a Crims.cat, la col·lecció d’Alrevés. La llista d’obra de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hi afegeix Els secrets de la reina, que Columna li havia editat el 2008. La primera novel·la, segons la biografia de l’AELC, havia estat La desaparició d’Evelyn, a Planeta, que la llista de premis de la mateixa associació registra com a premi de la Crítica del País Valencià; amb aquell llibre començava Ligácia, un cicle que la biografia defineix com «la seva Galícia particular en la distància» i del qual també formen part Fado o l’ordre de les coses, premi Joanot Martorell, i Després de l’oblit, publicada per Proa. La mort salobre va guanyar el Ciutat d’Elx el 1997, l’any que la va editar Eliseu Climent / 3i4. Per a lectors joves, la biografia en destaca dos homenatges, El misteri del barri Gòtic a H. P. Lovecraft i La passió d’Alexandra (Barcanova, 2008) a Alejandra Pizarnik, i Un crim al balneari va obtenir el 2000 el premi Enric Valor de narrativa juvenil. Amb un altre Enric Valor, el d’Alacant del 1995, li van premiar el dietari L’extensió del temps, que va editar Bromera; Josep M. Ripoll, a Serra d’Or, hi llegia, a partir de dues estades, una a Compostel·la i l’altra a Queralbs, «una visió estètica del món».

Abans que la novel·la, però, havia arribat la poesia: la biografia diu que entre el 1985 i el 1995 va publicar sobretot llibres de poemes. El primer, Als plecs de l’hivern, va guanyar el premi Benvingut Oliver i el va editar l’Ajuntament de Catarroja el 1987, amb un text inicial de Ramon Guillem, «L’art de callar», que remarcava que era el primer llibre de Trigo en català i en descrivia el vers com «acurat, pulcre». Segons la biografia de l’AELC, Trigo i Guillem eren amics, van fer junts la revista La pipa de Kiff i, a les tertúlies del cafè Massanassa, al poble del mateix nom, van organitzar el Col·lectiu Pombo. Entre els premis de poesia que li registren l’Enciclopèdia i l’AELC hi ha el Maria Mercè Marçal de La vida fosca (1999), el Miquel de Palol de Far de llum grisa (1997), el Salvador Espriu de Lectures d’un segle (1993) i l’Ausiàs March de L’abril a Luanco, i Llibre de la quietud (2003) va rebre el Vicent Andrés Estellés i, el 2004, el de la crítica valenciana. La veritat cansa (Bromera, 2005), premi Alfons el Magnànim, va tenir dues ressenyes que reprodueix l’AELC: Vicenç Llorca, a Serra d’Or, el connectava amb Lectures d’un segle, però hi veia que el gust per la cultura «deixa pas al protagonisme absolut de la pintura», i Sam Abrams, a l’Avui, el llegia al costat de la novel·la Després de l’oblit per concloure que l’autor havia aconseguit ser «poeta i narrador per dret propi». Com a traductor, Trigo va portar al català autors gallecs i portuguesos: l’Enciclopèdia en destaca la poesia d’Eugénio de Andrade, d’Ana Hatherly i de Xosé María Álvarez Cáccamo, i amb Júlia Cortès va guanyar el premi Cavall Verd de traducció poètica del 1995 per Foc Blanc, d’aquest últim. En el periodisme cultural, a El Temps, on va entrar el 1987, va arribar a ser redactor en cap de les pàgines de cultura, i del 1991 al 1993 va treballar al Diari de Barcelona; el pòrtic de l’AELC situa el 1993 com l’any des del qual es va dedicar a escriure. Va ser vocal de l’AELC durant vuit anys. El 2005, el mateix any que va començar el bloc El violinista celest, es va traslladar a Tarragona, on va ser sotsdirector de l’Escola de Lletres, i des del 2004 dirigia «Escriptures», una col·lecció de narrativa de Perifèric Edicions. Va néixer a Betanzos, a Galícia, el 1959, i el 1965 la família es va instal·lar a València.