Imma Monsó

Qui és Imma Monsó

Com unes vacacions (1998), una novel·la protagonitzada per Glenda i Poltern en una granja normanda, és el llibre d’Imma Monsó que la biografia de l’AELC descriu amb més detall. Hi veu «elements tràgics i còmics alhora» i una ironia subtil, i considera que va ser «un altre pas de gegant» en la valoració de la seva narrativa. Abans de sortir ja havia guanyat el premi Prudenci Bertrana, i el pòrtic hi suma el Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa. Monsó havia començat el 1996, quan va guanyar el premi Ribera d’Ebre amb el recull de contes Si és no és i va publicar la novel·la No se sap mai, dos llibres que, segons l’AELC, la van situar de seguida entre les veus més valorades de la seva generació.

Entre les novel·les posteriors, La dona veloç (2012) va obtenir el premi Ramon Llull i Un home de paraula (2006), el Maria Àngels Anglada; completen la llista Tot un caràcter (2001), Una tempesta (2009) i L’aniversari, que Columna va publicar el 2016 i que la biografia presenta com un thriller. Segons la mateixa font, l’èxit entre lectors d’una llengua i de l’altra va fer que els seus llibres passessin a sortir simultàniament en català i en castellà, i n’hi ha traduccions al francès, a l’hongarès, a l’italià i al neerlandès. Entremig va tornar al conte, que el pòrtic diu que havia estat «la seva primera opció», amb Millor que no m’ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004), i va publicar Hi són però no els veus (2003), un estudi «en clau irònica» sobre les semblances que s’han volgut veure entre catalans i japonesos. Per a infants i joves ha escrit L’escola estrambota (2005) i La nit porpra (2011).

Com a professora, va passar de l’institut a l’ensenyament de llengües estrangeres, després d’estudiar a la Universitat de Barcelona filologia francesa i, a Estrasburg i a Caen, lingüística aplicada. Havia nascut a Lleida el 1959. A la premsa, la biografia la situa primer a El País i després, amb regularitat, a capçaleres com La Vanguardia, L’Avenç o El Periódico de Catalunya. El 2013 va rebre el Premi Nacional de Cultura, que segons la mateixa font reconeixia «una obra literària personal, d’una consistència i d’una ambició exemplars».