Agustí Alcoberro

Qui és Agustí Alcoberro

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) presenta Agustí Alcoberro com a escriptor i historiador, i troba el segon ofici dins el primer: algunes de les seves novel·les, diu, «reflecteixen el seu vessant d’historiador». Ho afirma d’Entre dos focs (1991), ambientada en la invasió francesa de Catalunya del segle XVII; d’una novel·la sobre la cacera de bruixes que, segons l’Enciclopèdia, va tornar a sortir el 2022, rebatejada com a Judici a una bruixa catalana. La història de l’Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII, un llibre que el pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) inclou, en canvi, entre els d’historiador, i de Retrat de Carme en penombra, la primera que va escriure per a adults, que el 1988 va guanyar el premi Sant Jordi i que la GEC descriu com una novel·la sobre «la presa de consciència en la lluita antifranquista». Alcoberro havia començat escrivint per al públic infantil i juvenil: el primer títol que en cita l’Enciclopèdia és del 1981, i els contes de Set gates de vida van obtenir el premi Lola Anglada el 1986. El pòrtic de l’AELC, fet amb documentació seva, diu que aquelles novel·les juvenils han estat «repetidament reeditades». La GEC hi afegeix les narracions d’Arxiu de ficcions (1991), i el 2021 Rosa dels Vents li va publicar La desfeta.

Del 2008 al setembre del 2014 va estar al capdavant del Museu d’Història de Catalunya. Abans havia obtingut una càtedra de secundària, de geografia i història, que va ocupar del 1983 al 2005, i des del 1994 també ensenyava a la Universitat de Barcelona, com a professor d’història moderna, segons la GEC, que també li atribueix articles d’història i de pedagogia. Entre els seus llibres d’investigació, l’Enciclopèdia en destaca L’exili austriacista (1713-1747) (2002), que l’AELC situa a la Fundació Noguera, en dos volums; Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2004); la biografia Miquel Batllori (2000), i les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell, que va editar el 1997. Va participar en obres col·lectives com Catalunya durant la guerra de Successió (2006) o Per Bruixa i Metzinera (2007). Segons el pòrtic, també va assessorar la revista Sàpiens i el programa de TV3 Històries de Catalunya. El 2017 va rebre el premi Memorial Francesc Candel.