David Vilaseca

Qui era David Vilaseca

L’Enciclopèdia Catalana diu que David Vilaseca era conegut sobretot pel que havia aportat, com a acadèmic, a la literatura i la teoria queer, i en destaca dos llibres sobre l’homosexualitat a les autobiografies: Hindsight and the Real. Subjectivity in Gay Hispanic Autobiography (2003) i Queer Events. Post-deconstructive Subjectivities in Spanish Writing and Film, 1960s to 1990s, que va sortir pòstumament el 2010. El primer dels seus llibres acadèmics, que segons l’AELC va publicar en anglès el 1995, és The Apocryphal Subject. Masochism, Identification and Paranoia in Salvador Dalí’s Autobiographical Writings. En català va publicar L’aprenentatge de la soledat (2008), una novel·la amb què havia guanyat el premi Andròmina de narrativa dels Premis Octubre del 2007. L’AELC la presenta com la primera part d’«un projecte literari que parteix del material autobiogràfic» i que pren la forma d’un dietari ficcionat; la segona, El nen ferit, va sortir després de la seva mort, i el 2017 totes dues es van reunir a Els homes i els dies. Obra narrativa completa. A l’obituari de The Guardian que reprodueix lletrA, l’hispanista Paul Julian Smith, que li havia dirigit la tesi, explica que la novel·la tracta d’un català gai que viu a Londres, que Vilaseca en va revisar l’estil durant anys i que amb ella tornava a escriure en català. Molt abans, el 1986, havia publicat una adaptació, Marco Polo i el llibre de les meravelles.

Des del 2003 Vilaseca va ser catedràtic d’estudis hispànics i crítica literària al Royal Holloway College de la Universitat de Londres, on treballava des del 2000. Abans havia ensenyat a la Universitat de Southampton (1994-2000) i, durant un curs, a l’Autònoma de Barcelona (1993). El doctorat l’havia obtingut a la Universitat Queen Mary de Londres el 1992, després d’un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana, a Bloomington (1989). Segons l’Enciclopèdia, es va especialitzar en literatura catalana i castellana. Havia començat per la filologia catalana a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1987. Durant els anys vuitanta va ser un dels estudiants que hi van fundar la revista Ratlles (quatre), i amb Ruth Galve va coordinar l’Antologia poètica universitària (1985). Va morir a Londres el 2010.