Jaume Pont

n. 1947 · Catalunya

Poeta, professor i crític de Lleida (1947). Divan li va valer el premi Vicent Andrés Estellés; Vol de cendres, escrit arran de la mort del pare, el Crítica Serra d'Or, i Enlloc, el Carles Riba. També va inventar una antologia de poetes àrabs de Lleida, va preparar amb Joaquim Marco La nova poesia catalana i va estudiar el postisme i l'obra de Guillem Viladot.

Llibres de Jaume Pont

Tots els llibres de Jaume Pont que tenim al catàleg: 10 obres.

Poesia

Límit(s)
1976

Assaig

El corrent G. V.: l'obra poètica de Guillem Viladot
El corrent G. V.: l'obra poètica de Guillem Viladot

Qui és Jaume Pont

Vol de cendres (1996), que segons l’Enciclopèdia Catalana va néixer de la mort del pare de Jaume Pont, va guanyar el premi Crítica Serra d’Or del 1997, i el pòrtic de l’AELC el compta entre els reculls «més intensos de la literatura catalana». Més tard va publicar Enlloc (2007), premi Carles Riba del 2006, un llibre on l’aigua, diu l’Enciclopèdia, és «un principi eròtic de transformació i de vida». La mateixa font hi afegeix Càntic d’ombres (2017) i Mirall de negra nit (2020), que el 2023 va obtenir el premi Mallarmé.

Divan (1982), premi Vicent Andrés Estellés, és el llibre on l’Enciclopèdia situa l’entrada del «referent aràbic» a la seva poesia, i on la biografia de l’AELC veu el final d’una etapa. El 2000, Llibre de la frontera va ser una antologia inventada de poetes aràbigo-lleidatans, atribuïda a un tal Musa ibn al-Tubbi, que segons l’AELC li va valer el premi de la Crítica de poesia catalana. Havia començat el 1976 amb Límit(s), publicat per El Mall, un debut que l’Enciclopèdia lliga al surrealisme; d’Els vels de l’eclipsi (1980) i Jardí bàrbar (1981) en destaca una «tensió metafísica entre amor i mort». El 1990 va aplegar l’obra anterior, amb poemes inèdits, a Raó d’atzar, premi Crítica Serra d’Or de poesia.

L’Enciclopèdia el compta entre els primers especialistes en l’obra de Carlos Edmundo de Ory, de qui va preparar una antologia, i en castellà li atribueix també El postismo (1987) i l’edició de Narrativa fantástica en el siglo XIX (1997). En català, amb Joaquim Marco, va publicar el 1980 La nova poesia catalana: estudi i antologia, i el 1986 va dedicar un llibre a la poesia de Guillem Viladot, El corrent G.V. Va fundar i dirigir la revista Quaderns de Ponent entre el 1979 i el 1983, i l’AELC diu que també va dirigir la revista universitària Scriptura. Va escriure crítica a la premsa, sobretot a Destino i a l’Avui.

Va néixer a Lleida el 24 de març de 1947 i va estudiar filosofia i lletres. A la Universitat de Lleida va ser catedràtic de literatura espanyola, i va fer classes a Illinois, a Mar del Plata, a Poitiers i a Nàpols.