Lluís Oliván

Qui és Lluís Oliván

La ciutat que dona títol a Vladivostok (Periscopi, 2021), de Lluís Oliván, era el destí d’un viatge que el Tomàs i la seva dona, la Magda, ja no van poder fer junts. La sinopsi de l’editorial situa el Tomàs, jubilat, dos anys després de la mort d’ella, i hi fa entrar una veïna nova i el seu fill, que li capgiren l’estiu; Periscopi en parla com del retrat d’«una vellesa agredolça». A Un pare possible (Columna, 2007), la Rosa, que és fotògrafa, se’n va a Mèxic quan li arriba d’allà la notícia que el pare que l’havia abandonat de petita ha mort, i hi coneix la família paral·lela que en va ser el motiu. Columna la va publicar com a premi Fiter i Rossell 2006 (Fité, en la seva grafia).

Oliván va néixer a Lliçà d’Amunt el 1968. Al pòrtic que li dedica l’AELC, fet amb documentació de l’arxiu personal de l’autor, els premis van separats segons la llengua de l’obra. En català n’hi consten quatre: dos del 2005, el Sant Celoni de novel·la breu i el Tinet de narrativa curta per internet, i dos del 2006, el Fiter i Rossell i el Valldaura – Memorial Pere Calders. En castellà, el Ciudad de Getafe de novel·la (2006) i l’Alfonso de Cossío de relats de l’Ateneo de Sevilla (2008). Entre les novel·les que el pòrtic enumera hi ha El taxidermista (Viena, 2005), El món líquid, que van publicar el 2006 les Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Has marxat sense avisar (Columna, 2010), i, com a recull de contes, Parcel·les habitades (Columna, 2008).