Fina Anglès i Soronellas

Qui és Fina Anglès i Soronellas

Entre el 2005 i el 2024, Fina Anglès va publicar per a infants els poemaris Bella Lluna treu el nas… (2005), Bella Lluna fa l’ullet… (2008), Bella Lluna et somriu… (2018) i Bella Lluna et fa un petó… (2024). La biografia de l’AELC, de Gemma Alegria i Anna Gispert, feta amb documentació de l’autora segons el crèdit del pòrtic, cita el pròleg de Bella Lluna fa l’ullet…, on defensava que la poesia és feta per llegir-la però també, «i molt especialment, per a ser dita». La mateixa biografia fa començar la seva obra per a infants el 1991, amb el conte Codolenc, el gegant, que es va reeditar el 1999; Un dia d’aventura és del 1999, i Un grapadet d’arròs, amb pintures de Tuni Anglès, del 2006.

Segons la biografia, Allò que no podia ser i Foc, foc, xip, xap, xop van ser cantates per a nens escrites per encàrrec. La primera, que va musicar Xavier Sans, es va estrenar el maig del 2000 a Torredembarra; la segona, musicada per Josep Baucells, es va estrenar el mateix any i el 2001 va rebre el premi al millor espectacle infantil de Tarragona. Baucells va posar música també a Nit de Nits, una cantata sobre el cicle de Nadal per a cors d’adults i d’infants, estrenada a Vic el desembre del 2006; l’any següent la va editar DINSIC Publicacions Musicals. La biografia de l’AELC recull també els textos que va escriure per als menús literaris infantils de la Tardor Literària de Tarragona i la seva participació, des del 2014, en els programes Lletres a les aules i Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

Una altra línia de la seva feina va ser la recerca sobre com l’Aleixar i Maspujols són presents a la pintura de Joaquim Mir i a l’obra de Marià Manent. El 2006 en va publicar Un passeig amb els sentits, de la natura a l’art, que el pòrtic de l’AELC presenta com el resultat de més de quinze anys d’estudi, i aquell any, segons la mateixa font, va començar a guiar la ruta pictoricoliterària Mir-Manent. El 2023 es va doctorar a la Universitat Rovira i Virgili amb una tesi sobre aquesta ruta, que el 2024 va rebre el premi Josep M. Pujol i Sanmartín. Amb Jordi Vergés va signar el 2013 Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Nascuda a l’Aleixar el 3 de març de 1956, segons la biografia treballava a la banca quan va acabar la carrera de filologia catalana, i llavors ho va deixar per l’ensenyament: va fer classes de llengua i literatura catalanes a l’Institut Gaudí de Reus i a l’IES Joan Guinjoan de Riudoms, on es va jubilar el 2016, i entre el 2006 i el 2013 també a la URV, com a professora associada.