Margarida Casacuberta

Qui és Margarida Casacuberta

La figura literària de Santiago Rusiñol ocupa el lloc central en la recerca de Margarida Casacuberta, segons el Diccionari de la literatura catalana, que considera el seu Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997) «un referent ineludible per al tema». Del 1999 són Santiago Rusiñol i el teatre per dins i Els noms de Rusiñol, i a banda de nombroses edicions, ha coordinat catàlegs com el d’Els jardins de l’ànima de Santiago Rusiñol (1999) o el de Pla, biògraf de Rusiñol (2007). Quaderns Crema, que va publicar Els noms de Rusiñol, el presenta fent-se preguntes sobre el gènere —biografia?, retrat literari?, àlbum de records?— i acaba responent que no és res d’això, sinó «un híbrid genèric». Són vint relats enllaçats per un jo, i Rusiñol hi surt fragmentat i desenfocat, vist a través de figures com Picasso, Ramon Casas, Erik Satie, Eugeni d’Ors o Lluïsa Denís. L’editorial en diu que és «el llibre de l’ombra, del rastre, de la petja» del pintor i escriptor.

El Diccionari, consultat el 2026, la situa a la Universitat de Girona, com a professora de l’àrea de literatura catalana. Va néixer a Olot el 1964, i la ciutat també té lloc en la seva obra: ha estudiat Marià Vayreda i, amb Lluís Rius, va escriure Els Jocs Florals d’Olot (1890-1921) (1988). Fora de Rusiñol, el Diccionari n’esmenta treballs sobre Rodoreda, sobre els premis literaris i sobre la premsa d’exili. Com a traductora, li atribueix L’obra (2006), d’Émile Zola, una novel·la «sobre l’art i el món interior del creador».